Mercè Rodoreda
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Molsa
La soca de l’arbre, dreta dins el silenci d’argent d’aquella nit d’estiu, de dies era coberta d’una escorça dura, aspra i grisa; ran de terra tenia un gruix de molsa que la calor feia tornar de color de rovell.
Cop de lluna
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Visualitza la versió per a mòbils