Mercè Rodoreda
dissabte, 27 d’abril del 2013
Pell de rosa estremida
Segueix-me, dona meva, pell de rosa estremida,
oh tu que resplendeixes com el primer matí
i els lliris dintre l’aigua mires embadalida,
lleu de tot el que encara resta de teu en mi.
Agonia de llum
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Visualitza la versió per a mòbils