dimecres, 31 d’agost del 2011

Ànecs i cignes

Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. 
El gelat rosa

dimarts, 30 d’agost del 2011

Lilàs blancs

El dia que es va casar, a l’altar hi havia lilàs blancs, com si fossin lilàs d’un altre món: d’un món de morts. Tenia por. I li vingueren ganes de fugir.
El mirall

Un quadre de Manet il·lustra, excepcionalment, el post d’avui.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Plàtan

Recordava que, cap a la meitat, entre Molina i el baixador de Gràcia, hi havia un jardí amb un plàtan molt vell plantat ran de reixa, amb tot el fullatge decantat al carrer. Sentir passar el vent per entre les branques d’aquell arbre, al costat d’aquella noia, seria inoblidable.
Carnaval

diumenge, 28 d’agost del 2011

Flor de saüquer

I les gardènies floreixen per Sant Joan... No hi fa res, només em dol pels pantalons. Si almenys pogués saber el nom d’aquestes flors...-tornà a olorar la flor i la hi féu olorar a ell-. De què fan olor? No et recorda res aquesta mena d’olor? Una olor que gairebé no ho és de tan feble, però em recorda vagament l’olor de les flors de saüquer... Veus? Sense pensar-hi he trobat de què feien olor. I si fossin begònies?
Carnaval

dissabte, 27 d’agost del 2011

Til·ler

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible.
El gelat rosa

divendres, 26 d’agost del 2011

Ocell grisenc

Per entre les ballestes veié un ocell a l’ampit de la finestra, gros com un merlot, d’un color grisenc. “Nervis, massa nervis”, pensà. L’ocell posà el cap sota l’ala i de tant en tant el treia i amb el bec resseguia una ploma. “Liquida paràsits, com jo.” Amb la punta dels dits picà la persiana i l’ocell fugí amb un gran avalot d’ales.
Un home sol

dijous, 25 d’agost del 2011

Magnòlia

Una mica d’aire li portava, encara, atenuat per la distància, una mica de perfum de magnòlia amb una carícia lleugera, com de dits enfebrats.
El mirall

dimecres, 24 d’agost del 2011

Geranis

Al jardí la seva jove devia haver tancat la reixa amb clau i ja devia regar els geranis sota la finestra del menjador, com cada tarda. Després regaria els crisantems que ja començaven a tenir els brots alts.
El mirall

dimarts, 23 d’agost del 2011

Heures

El jardí era gran, inculte: les herbes, altes i espesses, l’envaïen tot; els arbres eren frondosos. Una tanca de fusta coberta d’heures voltava el jardí i aïllava la casa, que semblava protegida per tot aquell món vegetal. Al costat, separat del jardí per una riera, s’estenia un bosc.
Un home sol

dilluns, 22 d’agost del 2011

Lilàs morats

...sota dels gerros plens de lilàs hi havia tot d’estrelles morades, tot de flors petites que havien caigut. Roger es vestia.
El mirall

diumenge, 21 d’agost del 2011

Magnolier

S’aturà al mig de la plaça sota d’un magnolier. Hi havia senyores assegudes a l’ombra: feien mitja o enraonaven plàcidament, mentre les criatures corrien i cridaven. De les magnòlies obertes, voltades d’abelles, li arribava una olor àcida.
El mirall

dissabte, 20 d’agost del 2011

Oca blanca

A la caixa del cim, barrejada amb gallines, una oca blanca, oriental, amb el bec d’un groc esclatant i els ulls negres com agulles de picar, estirava un coll llarguíssim. 
Gallines de Guinea

divendres, 19 d’agost del 2011

Alfàbrega

L’alfàbrega era groga; sempre havia estat raquítica. Però... no tenia ganes de regar, ni de res. 
Estiu

dijous, 18 d’agost del 2011

Dàlia

Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era humida, em deia, tot fent-me un petó: “Ja has regat les dàlies?” I, veu?, a mi, de joveneta, era una mena de flors que no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor.
La sang

dimecres, 17 d’agost del 2011

Nesprer

L’arbre més fosc de tots era el nesprer, alt, vell, amb la soca llisa, sense un grop i amb les fulles tenses com si fossin de cartó.
Estiu 

dimarts, 16 d’agost del 2011

Palmera

Dels jardins pujava olor de flors. Els veia tots des de la galeria. La palmera de casa els Codina estenia els seus ventalls polsosos dintre l’aire espès.
Estiu

dilluns, 15 d’agost del 2011

Oreneta

Una oreneta va entrar xisclant. Ja feia tres anys que tenien niu a la galeria i a cada primavera hi portava una mica més de fang.
Estiu

diumenge, 14 d’agost del 2011

Mandariner

I quan se’n va anar a treballar vaig córrer al jardí, al peu del mandariner, per veure si podia trobar alguna cosa, no sé què, alguna cosa que es pogués tocar, com una ploma que hagués perdut un ocell. I no vaig trobar res. Ni petjades, perquè al peu del mandariner la terra era dura.
La sang

dissabte, 13 d’agost del 2011

Llessamins

M’enyorava de casa, sap? Del meu jardí, que en aquell temps era florit de llessamins d’aquells que fan l’estrella petita.
La sang

divendres, 12 d’agost del 2011

Dàlies

Aquell any, el darrer, les dàlies van florir tan grosses que cada flor semblava un cap de criatura. N’hi havia de tots colors, sap? De vermelles com sang, de grogues, de blanques i de color de rosa, amb un color de rosa tan delicat que cada fulla semblava una cinta de seda.
La sang

dijous, 11 d’agost del 2011

Magraner

He vist morir la genciana,
el riure roig de la magrana,
l’ombra i el vent dintre el pollanc.
Illa dels lliris vermells

dimecres, 10 d’agost del 2011

Carolines

La senyora es deia Carolina i perquè se’n deia tenia moltes carolines en el jardí. I nadales. Perquè havia nascut el dia de Nadal.
El carrer de les Camèlies 

dimarts, 9 d’agost del 2011

Papallones

Les papallones eren blanques i n’hi havia a milers. Volaven neguitoses i moltes semblaven flors mal obertes amb el blanc una mica trencat de verd.
La mort i la primavera 

dilluns, 8 d’agost del 2011

Bruc

Pensava en la pols vermella i en el núvol de les ànimes i en els brucs que florien petit i d’un morat vermell a la tardor per tota la Maraldina.
La mort i la primavera 

diumenge, 7 d’agost del 2011

Vares de Jessè

Hi havia planters, plantes menudes a punt de créixer, arrenglerades fent ratlles rectes tirades amb cordill, i vam anar fins a la meitat del camp, separada de l’altra meitat per una paret espessa de boles de neu, i abans de passar aquella paret verda ja ens va arribar l’olor de la gran florida de les vares de Jessè.
El carrer de les Camèlies

dissabte, 6 d’agost del 2011

Flor de cactus

...I aquella arrel s’alimentava de maó i de morter vell i donava vida al cactus que sortia amunt, més amunt de la paret, a tafanejar el jardí del costat. I allà dalt de tot, a la nit del dia que m’havien trobat, hi va sortir una flor rovellada de fulla a la banda de fora i blanca de llet passades les primeres fulles, amb una bogeria de cabellera despentinada a dins de tot.
El carrer de les Camèlies 

divendres, 5 d’agost del 2011

Camèlia

Les camèlies vivien a una banda del reixat; a l’altra banda hi havia la buguenvíl·lea. Les tenia dintre de bótes plenes de terra de castanyer i les bótes estaven enterrades i cobertes d’una capa de terra molt prima. Camèlies vermelles i camèlies blanques, camèlies tigrades rosa i blanc, clavades sense coll a la branca com mortes.
El carrer de les Camèlies

dijous, 4 d’agost del 2011

Clavells de moro

Damunt de préssecs i de pomes, hi havia un pom petit de clavellets moros lila, amb una corona en el cor de les fulles, de color de gra de magrana.
Mirall trencat

dimecres, 3 d’agost del 2011

Ortigues

No sé qui ens va aconsellar que féssim una recollida d’ortigues, que les féssim assecar a paquets penjats al sostre i que, ben trinxades, les barregéssim amb pa mullat i les donéssim als coloms; que això els donaria una gran força i farien ous amb colom a dintre.
La plaça del Diamant 

dimarts, 2 d’agost del 2011

Cargol de mar

Vaig agafar el cargol i el vaig decantar amb molt de compte, ara cap a una banda ara cap a l’altra, per poder sentir córrer la perla per dins. Era ros, amb taques blanques, amb punxetes, amb la punxa de l’acabament allisada, de nacre per dintre. El vaig tornar allà on havia estat sempre i vaig pensar que el cargol era una església i la perla de dintre mossèn Joan i el buuum... buuum... un cant d’àngels que només sabien cantar aquella mena de cançó i prou.
La plaça del Diamant

dilluns, 1 d’agost del 2011

Merlot

Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a l’altre fent un crit petit, una mica enrogallat, i estàvem una estona sense veure’l fins que tornava a sortir de baix quan ja no hi pensàvem i sempre feia el mateix
La plaça del Diamant