diumenge, 30 de setembre del 2012

Brots de romeguera

A un costat de la creu té una corona feta amb brots de romeguera i, a l’altre, tres claus rovellats, amb la cabota aixafada, lligat amb un filferro.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 29 de setembre del 2012

Un gat reial

Aquest gat, aquí on el veus, havia estat d’uns veïns. Un gran ratador. Un gat reial. Els seus amos el voltaven d’atencions: menjava en plat de porcellana i dormia damunt de vellut.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 28 de setembre del 2012

Fusta de palmera

I damunt de l’altar on cada dia a trenc d’alba diu missa hi va posar la creu feta de quatre menes de fusta com la creu on va morir el Salvador: fusta de palmera, fusta de xiprer, fusta d’olivera i fusta de cedre.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 27 de setembre del 2012

Vaques que pasturen

No gaire lluny de la masia unes quantes vaques que guardava un noi pasturaven tranquil·les. Aviat vaques i noi es van posar a caminar i quan es van haver ficat a l’estable em vaig acostar al riu perquè estava mort de set.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 26 de setembre del 2012

Collir raïm

D’aleshores ençà tinc l’hort més gemat del món, es pot dir sense ni regar-lo perquè així que té set el cel li envia la pluja. Cullo més raïm que mai. La terra és flonja i negra.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 25 de setembre del 2012

Gat d'ulls fixos

A dalt d’una paret baixa acabada amb un reixat un gat de pelatge gris el mirava. Se li va plantar al davant i el gat no va fer cap moviment ni va deixar de mirar-lo. Tenia els ulls fixos en els d’ell i va ser ell que va haver de girar el cap per fugir d’aquells ulls.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 24 de setembre del 2012

Unes quantes pomes

De seguida vaig ajudar-lo: li duia tot el que podia encara que mai no m’hagi sobrat res... un tros de greix, rosegons de pa encara que el sopar de les gallines anés una mica prim. De vegades unes quantes pomes, de vegades un pot de mel de romaní.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 23 de setembre del 2012

Pols de papallona

Vaig agafar la capseta, que no m’havia recordat més que duia a la butxaca. Vaig agafar la papallona. Amb un dit li vaig resseguir les ales que es van tornar pols.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 22 de setembre del 2012

Cirerers d'arboç

Sense donar-me temps de contestar-li em va dir que l’ermita era més amunt, a dalt del bosc d’alzines, darrera d’una espessor de cirerers d’arboç i de brucs.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 21 de setembre del 2012

Ser lleó

Ara voldria ser lleó que juga i mata
o l’olivera immòbil en son furor retort,
però al pit m’agonitza un escorpí escarlata.
Agonia de llum

dijous, 20 de setembre del 2012

Massa dels xuclamels

Jo sóc allò que es deixa, allò que fuig i passa:
l’oreig entre les fulles, l’estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
dels xuclamels que aturen un instant més la nit.
Agonia de llum

dimecres, 19 de setembre del 2012

Vespa brunzidora

Jo veig la teva terra nua i roent, deserta,
vora la mar en fúria sota un penya-segat,
el teu palau de pedra com una boca oberta
i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat.
Agonia de llum

dimarts, 18 de setembre del 2012

Acàcies socarrades

A la matinada la casa era una fornal. Les acàcies tenien les fulles socarrades. No podrien florir mai més. 
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 17 de setembre del 2012

Aranya al·lucinada

Esquerpa, sola, tota fel i espina,
faig i desfaig l’absurda teranyina,
aranya al·lucinada del no-res.
Agonia de llum

diumenge, 16 de setembre del 2012

Al viu del pètal

Un deix d’amor arran de llavi puja
i mor com una llàgrima de pluja
al viu del darrer pètal que ha malmès.
Agonia de llum

dissabte, 15 de setembre del 2012

Papallona groga

Es va treure una capseta de la butxaca del davantal: mira el que hi ha a dintre. Clavada a un trosset de suro dormia una papallona groga amb les ales esteses. Així que em vaig refer de la sorpresa li vaig preguntar qui li havia donada.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 14 de setembre del 2012

Figuera a la porta

Vaig travessar l’esplanada. Davant mateix de la porta del cafè hi havia una figuera. A dintre tot era una trencadissa d’ampolles. Em vaig asseure davant d’una taula a rumiar.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 13 de setembre del 2012

Forma de girafa

S’havia deixat espantar pel mirall tacat amb uns ulls de la mateixa manera que s’hauria pogut espantar de veure un núvol en forma de lleó o de girafa menjant el blau del cel.
Quanta, quanta guerra...

dimecres, 12 de setembre del 2012

Acàcies de la plaça

Una veu va dir que si les flames dels baixos comencessin a sortir pel portal, cremarien les tres acàcies de la plaça. Que cremi tot! Casa i acàcies! No són nostres.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 11 de setembre del 2012

L'ocell a l'alba

Freda de nit que se’n va i de rosada
una herba poca ens enfebra el turmell;
l’aire és a punt per al cant de l’ocell:
l’alba ens espera dellà la collada.
Agonia de llum

dilluns, 10 de setembre del 2012

Garlanda de fulles

Davant hi tenia el mirall. L’explicava. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de fulles.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 9 de setembre del 2012

Olor d'espígol

Els llençols feien una bona olor de bugada a l’antiga, li va semblar que d’espígol; el coixí era de ploma, l’edredó, voluminós, també. Es va despertar amb un sobresalt que encara era negra nit.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 8 de setembre del 2012

Un gat assegut

Al costat que feia quatre, damunt d’un muret acabat amb un reixat de ferro, un gat assegut, gris, i amb els ulls com els de Fermí Baixeres, el mirava com si l’estudiés.
Quanta, quanta guerra...

divendres, 7 de setembre del 2012

Testos florits

Tot era reposant, les finestres de les cases guarnides amb testos florits semblaven plenes de gent que no veia però que sentia atenta a cada un dels seus moviments com el gat assegut.
Quanta, quanta guerra...

dijous, 6 de setembre del 2012

Com un ximpanzé

Era prim, ample d’espatlles, amb uns braços tan llargs que no lligaven amb el seu cos. Una vegada, tot rient, va dir que es veia d’una hora lluny que venia del ximpanzé. 
Quanta, quanta guerra... 

dimecres, 5 de setembre del 2012

Olor de flors

Era l’estiu i la descoberta d’aquell retrat li va quedar barrejada per sempre amb olor de flors marcides i de tardes que no acabaven mai.
Quanta, quanta guerra...

dimarts, 4 de setembre del 2012

Fulles ploraneres

El vent capgirava les fulles, no les veia però les sentia patir a dalt de les branques. De cada fulla queien gotes com si plorés tota l’arbreda encegada pels llamps i sacsejada per vents amb fúria.
Quanta, quanta guerra...

dilluns, 3 de setembre del 2012

Tou de xeringuilles

Vaig cavar un sot en un racó del cementiri; abans vaig haver d’arrencar un tou de xeringuilles i, a cinc pams de terra, van començar a sortir ossos. En vaig agafar un com si agafés una branca.
Quanta, quanta guerra...

diumenge, 2 de setembre del 2012

Poncelles de roses

Per entre les roses badades s’hi veien poncelles i, al voltant, ben repartides, fulles i fulles que algú havia pintat de verd i que el temps havia anat despintant.
Quanta, quanta guerra...

dissabte, 1 de setembre del 2012

Crits d'ocells

Tot el que havia estat cel i esteses de camps, fonts d’aigua clara i crits d’ocells, es va convertir en parets despintades, vidres entelats i finestres altes.
Quanta, quanta guerra...