dissabte, 31 de març del 2012

Flor blanca

A la terra la llum de la lluna està escampada, mentre que a la lluna està apilotada. I és que la nit la va estrenyent amb les seves manasses i només veiem la que se li escapa dels dits... El terra era de seda, de color de galtona de flor blanca.
El senyor i la lluna 

divendres, 30 de març del 2012

Mosquits

Al mig del jardí hi havia un sortidor que feia una gran rodona. Sempre el tenia buit perquè se m’havia espatllat l’aixeta de seguida i l’aigua quieta cria mosquits. I a la paret del fons, entre fulles arrapadisses, hi havia la porteta que donava als camps.
El senyor i la lluna

dijous, 29 de març del 2012

Parets amb heures

El meu jardí era bonic. Parets velles, amb l’arrebossat escrostonat, amb heures i rosers de tant en tant i amb trossos de vidre enganxats a dalt de tot. Vidres d’ampolla, verds i blancs. I algun de ros, de color de caramel cremat.
El senyor i la lluna

dimecres, 28 de març del 2012

Com petxines

El jove Bearn tenia les dents com el dintre de les petxines i els ulls amb una lluïssor calenta de brasa viva. De seguida que va tornar a l’illa les dents li van perdre esclat i els ulls aquella barreja de foc i d’aigua negra.
La sala de les nines

dimarts, 27 de març del 2012

Tornar-se peix

M’havien sortit uns ventalls espinosos a cada banda del pit i, al mig, un pectoral d’escata. Vaig provar de nedar amb els braços, però no em podia recordar ni d’on els tenia. I aleshores vaig sentir que de dalt a baix de l’esquena, dolorosament, s’alçava un alot membranós i que un remolí suau de l’aigua em xuclava. Innocent, vaig començar a nedar. Tot era fresc i fàcil. Diví. M’havia tornat peix. I ho vaig ser durant molts anys.
El riu i la barca 

dilluns, 26 de març del 2012

Arbres i fulles

Va caure una ploma blanca i va quedar plana damunt l’aigua que ni l’havia reflectida. Els arbres ja no eren arbres i les fulles ja no eren fulles.
El riu i la barca

diumenge, 25 de març del 2012

Roses amb poncelles

Em sembla que ens hi acostem... un coll de punta. Ella n’havia tingut un tot de roses, amb poncelles i fulles. Només t’hi falten les espines, li deia jo per riure cada vegada que se’l cosia a un vestit. Però ara ja no es muda, només viu per la casa.
Amor

dissabte, 24 de març del 2012

Un mussol

La peixatera, vull dir els seus pares, ja venien peix als meus. Però comprar coses que no siguin de menjar... ja em té més perdut que un mussol quan és de dia. Aconselli’m. A vostè què li sembla que li podria regalar?
Amor

divendres, 23 de març del 2012

Ortiga morta

De sobte, els verds més clars es van fondre, el vent havia parat i ja només es movien les fulles mortes de damunt de l’aigua -una teulada de colors rovellats que s’esquinçava a cada cop de rem.
El riu i la barca

dijous, 22 de març del 2012

Bestioles

Vaig veure que el riu s’estrenyia i que les soques eren més espesses, totes cobertes de molsa, lluents d’aquella humitat calenta que se m’enganxava a la pell. Va passar una bona estona i gairebé sense adonar-me’n vaig deixar de remar. No se sentia res, ni un trepig de bestiola ni un crit d’ocell.
El riu i la barca

dimecres, 21 de març del 2012

Volta de fullatge

Deixant enrere un canyissar vaig entrar sota una volta de fullatge. A dalt el vent encenia i apagava el verd de les fulles però, en comptes d’alegrar-me, aquella baralla de transparències a la boca de l’ombra em punxava una mica el cor: era com si alguna cosa em digués adéu.
El riu i la barca 

dimarts, 20 de març del 2012

La gata amb els gatets

I em vaig tirant enrere tant com puc perquè no els costi de pujar. I amb les manetes tendres em toquen la cara... I la gata amb els gatets igual. Tots al voltant i per damunt de l’esquena... calentons.
Un ramat de bens de tots colors

dilluns, 19 de març del 2012

Flors amb foc

Més enllà hi devia haver flors amb foc a la galta, el sol a banda i banda devia batre la terra, però damunt l’aigua la llum era fosca i penosa.
El riu i la barca 

diumenge, 18 de març del 2012

Abella

Quan anava a agafar els rems em van venir ganes de reposar una mica: amb els ulls tancats i el cap enlaire, la brisa i les petites remors d’insectes -feia un moment, aturada al cantell de la barca hi havia una abella com un glop d’or- em feien mig endevinar el lent giravoltar de totes les coses, la terra i l’aigua, l’illa de blat i roques i arbres aguantada per onades de llum i de nit. 
El riu i la barca

dissabte, 17 de març del 2012

Fulles petites

Entremig dels joncs, contra la quilla de la barca, es gronxava una nina amb el cap esberlat. El vestit tenia el baix, podrit pel temps i l’aigua, voltat de fulles petites.
El riu i la barca

divendres, 16 de març del 2012

Gallina lloca

A l’estiu, quan vaig al poble m’encanto amb la gallina lloca. Ajocada, estarrufada, amb els pollets que li surten per sota i per les ales. I cap al tard m’assec a un balancí de la galeria.
Un ramat de bens de tots colors

dijous, 15 de març del 2012

Boles de color de foc

La riba estava coberta d’herba. Vaig trobar la barca darrere d’un matoll esquitxat de boles de color de foc, com un incendi glaçat. Verda, amb la pintura clivellada i resseca.
El riu i la barca

dimecres, 14 de març del 2012

Gosset amb la cua escapçada

M’aturava a tots els aparadors de joguines i pensava: li compraré aquest cavallet blanc i negre amb la brida de xarol vermell, i aquestes fletxes amb una ploma verda i negra a l’acabament, i aquest teatret amb el teló que puja i baixa, i aquest gosset amb la cua escapçada, que camina.
Un ramat de bens de tots colors

dimarts, 13 de març del 2012

Joncs dreçats

El primer raig de sol filtrat per entre les branques moria sobre l’aigua i tornava a néixer al fons, indecís en una teranyina blanca. Acabat el rengle dels salzes es dreçaven els joncs.
El riu i la barca

dilluns, 12 de març del 2012

Les olors de les herbes

Vaig travessar el bosc, encara gris de l’alba, quan les olors de les herbes violentes es començaven a barrejar. L’aigua brillava tacada d’ombra i de llum.
El riu i la barca

diumenge, 11 de març del 2012

L'ase

Aquest deliri em va durar dies i dies, fins que una tarda, quan estava enfilat amb els peus damunt el vellut de color de crema, tan delicat, de la cadira daurada, vaig sentir un gran crit darrera meu: “No facis més l’ase que ja ets massa gran!” Era el meu pare. De l’esglai vaig fer un salt, la cadira va relliscar i tot va caure: la cadira, la butaca i jo des de dalt de la cadira. Em vaig trencar un braç, cap a la banda del colze, i el metge va dir que havia tingut molta sort, que m’hauria pogut matar.
Un ramat de bens de tots colors

dissabte, 10 de març del 2012

Una garsa

Un ocell va cridar: una garsa cap al cel, per damunt dels arbres. Una altra la va seguir amb el plomatge blau de tan negre i amb les puntes de les ales més blanques que la sal.
El riu i la barca

divendres, 9 de març del 2012

Salzes molt vells

El bosc baixava fins al riu en pendent, però el riu no es veia perquè el tapaven les herbes altes i un rengle de salzes molt vells. 
El riu i la barca 

dijous, 8 de març del 2012

Els bens

L’endemà, així que vaig tornar del col·legi, vaig anar a fer-li l’amistat i, mig d’amagat, cap a la galeria! I el ramat trigava i trigava, i quan vaig sentir els lladrucs del gos vaig agafar la taula i la vaig acostar als vidres i vaig posar una butaca damunt la taula, i amb penes i treballs, una cadira daurada al damunt de la butaca. I quan va sortir el primer be el vaig mirar pel vidre blau, i després pel lliri, i després per les fulles verdes, i els bens anaven passant i jo anava mirant-los, canviant de color, d’una banda a l’altra, i n’hi havia de vermells que no tenien el mateix vermell, els uns més forts i els altres més esblaimats, i a l’últim em vaig enfilar i els bens de darrera de tot eren grocs... 
Un ramat de bens de tots colors

dimecres, 7 de març del 2012

L'aigua amb joncs

No m’agrada l’aigua de mar. La meva aigua és l’aigua dolça, l’aigua de primavera, l’aigua amb joncs, amb ombra de fulles a les vores, l’aigua poc profunda, transparent, amb palets al fons.
El riu i la barca

dimarts, 6 de març del 2012

Passerell

Vaig tornar a seure al balancí, quiet com una rata i content com un rossinyol, vull dir com un passerell, perquè els rossinyols diuen que són tristos... Content com un passerell, però amb tota l’alegria per dintre.
Un ramat de bens de tots colors 

dilluns, 5 de març del 2012

D'un vidre a l'altre

I aleshores va baixar el ramat. Es van sentir esquelles i els lladrucs del gos; i va sortir el primer be. Tot vermell. Després en van sortir més i, mentre baixaven, per anar-los veient, em vaig posar a córrer d’un vidre a l’altre. I ara hi havia un be de color de pruna darrere d’una fulla de lliri, i ara un de blau al costat, i ara un de verd a mig aire...
Un ramat de bens de tots colors

diumenge, 4 de març del 2012

Lliris pruna

Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors. N’hi havia de blancs i de blaus que pujaven fent columna, un sí, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a banda i banda n’hi havia de verds i vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd.
Un ramat de bens de tots colors

dissabte, 3 de març del 2012

Un roser

Un dia em vaig asseure al costat d’una mainadera molt bonica i el jardiner, que podava un roser, em sembla -perquè jo no sé conèixer ni les plantes ni els arbres ni les flors-, de tant en tant em mirava i em feia l’ullet com volent dir, quina sort! 
Un ramat de bens de tots colors

divendres, 2 de març del 2012

Formigues llençades

No s’havia adonat que jo només tenia ulls per a la criatura que feia una pila de sorra i amb dos ditets agafava les formigues que volien pujar a la muntanya i les llençava lluny.
Un ramat de bens de tots colors

dijous, 1 de març del 2012

Vinyez amunt

Dezpréz zempre enz vèiem i anàvem a pazzejar per la carretera, i un vezpre que enz vam enfilar vinyez amunt, enz vam ficar en una barraqueta de fuzta, em va fer treure el veztit i em va dir que m’eztiréz per terra.
Zerafina