dijous, 22 de març de 2012

Bestioles

Vaig veure que el riu s’estrenyia i que les soques eren més espesses, totes cobertes de molsa, lluents d’aquella humitat calenta que se m’enganxava a la pell. Va passar una bona estona i gairebé sense adonar-me’n vaig deixar de remar. No se sentia res, ni un trepig de bestiola ni un crit d’ocell.
El riu i la barca