diumenge, 25 de març de 2012

Roses amb poncelles

Em sembla que ens hi acostem... un coll de punta. Ella n’havia tingut un tot de roses, amb poncelles i fulles. Només t’hi falten les espines, li deia jo per riure cada vegada que se’l cosia a un vestit. Però ara ja no es muda, només viu per la casa.
Amor