Deixant enrere un canyissar vaig entrar sota una volta de fullatge. A dalt el vent encenia i apagava el verd de les fulles però, en comptes d’alegrar-me, aquella baralla de transparències a la boca de l’ombra em punxava una mica el cor: era com si alguna cosa em digués adéu.
El riu i la barca
