dijous, 15 de setembre de 2011

Crisantem

Un dia robà un crisantem del jardí de la senyora Borràs: era d’un groc de rovell d’ou, gros i escabellat com una peça complicada d’orfebreria. Passà un matí sencer passejant-se davant la mata: se’l mirava de reüll. Al migdia l’arrencà, se’l posà al pit sota el davantal i arribà a casa blanca com la cera i panteixant amb la flor rebregada, lletja i sense esclat.
El bany