dimarts, 6 de setembre del 2011

Pastanaga

El sol picava i la terra era dura, solcada d’esberles en els indrets sense plantar. Pere estirà una pastanaga i es quedà amb les fulles als dits.
-Això mateix, destrossa-les. Que no ho veus que els treus el guarniment?- Li donà una empenta i li ensenyà com ho havia de fer. Apartava la terra amb els dits, sense tocar les fulles, descalçava tot el peu de la planta i l’arrencava amb una estirada seca-. S’ha de treballar amb el cap, minyó, que per això el tenim.
Cop de lluna