dimarts, 13 de setembre de 2011

Corb

- No sé per què deu haver vingut, avui. El corb, vull dir. Primer em pensava que venien per ella, que volien trobar l’indret. Hi senten i potser hi veuen, de lluny. Però vénen per mi. La darrera vegada va picar el vidre de la finestra amb el bec, tota la nit. Encara no l’he pogut haver. L’altre va costar menys: s’havia aturat a la teulada del corral i com que jo estava amagat entre els arbres el vaig ensopegar a la segona escopetada. Tenia una taca blanca sota de l’ala. És el que hi ha al capçal del teu llit. Vénen per mi, no t’amoïnis - afegí preocupat.
Cop de lluna