En una clariana

I em vaig trobar en una clariana que vaig travessar xisclant i amb els braços estesos com les ales d’aquells ocells que havien passat. 

Quanta, quanta guerra...

El bosc a dins

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o ell havia entrat en mi? 

Quanta, quanta guerra...

Vol d'ocells

¿Qui m’havia xuclat del pensament el començament d’aquell dia? Va passar, alt i lluny, un vol d’ocells xisclant.

Quanta, quanta guerra...

L'olor dels clavells

Res no era de debò. Jo no havia fugit mai de casa meva, tot ho havia somiat i encara somiava estirat en el meu llit mentre per la finestra oberta entrava l’olor que emborratxava dels clavells.

Quanta, quanta guerra...

Flor de camp

L’ombra en pren tota la flor

i la maura amb aigua freda;

-ai que el blat es va gronxant,

abrinat, en mar espessa.

Agonia de llum

Tremolor de fulles

Algú em seguia ja feia estona sense que pogués recordar ni on ni quan aquest algú havia començat a seguir-me. No sentia res, ni remor de passos, ni tremolor de fulles.

Quanta, quanta guerra... 

Xuclamels amb fel

Vaig fugir corrents amb el cap que em rodava. A l’entrada del camí vaig vomitar tot el meu fel a tocar dels xuclamels.

Quanta, quanta guerra...

Mitja serp

Al fons de la plaça el camí continuava. Mitja serp va barrar-me el pas: el tros de la cua. Alguna roda la devia haver partida i el tros amb el cap es devia haver entaforat bosc endins.

Quanta, quanta guerra...

Pins amb erugues

El camí no era ben recte i, cap a la meitat, davant d’uns quants pins carregats de bosses plenes d’erugues, vaig sentir rajar aigua.

Quanta, quanta guerra...

Mosca neta

En un dormitori del primer pis, que de moment no vaig veure perquè me’l tapava el llit, hi havia un home mort amb els ulls oberts mirant el sostre; damunt d’una mà, de dits curts i ungles negres, es netejava les potes una mosca.

Quanta, quanta guerra... 

Sota d'una parra

Sota d’una parra, a la vora d’un galliner sense gallines, hi havia un gat mort. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles.

Quanta, quanta guerra...

Geranis morts de set

A la dreta, després de passar una font sense aigua, hi havia el pati d’una masia molt gran voltat de geranis vermells i rosa morts de set i mig desflorits.

Quanta, quanta guerra...