La nena de les bledes

Una nena més grandeta que la nena de les bledes sortia d’un forn carregada amb un pa rodó de crosta molt torrada. Es va posar a saltar i el pa li va caure a terra i va venir a parar gairebé ran dels meus peus.

Quanta, quanta guerra...

Merlot cridaner

El merlot va fer un crit. No molestis. El sol, va dir, ja s’està colgant i no hi haurà ombres. Així que surti la lluna tornaré a fer via.

Quanta, quanta guerra...

Et daurarà el lliri

Ella et daurarà el lliri i et pintarà la rosa. Quan siguis gran, ben acompanyat de la teva ombra, sentiràs el plor de les criatures que han de néixer, el respirar del món i els xiscles de les estrelles.

Quanta, quanta guerra...

Ovelles amb la barbeta punxeguda

Darrera de la masia, a tocar de l’hort, tres homes com tres sants paus xollaven ovelles. Totes amb el front ample, amb la barbeta punxeguda, amb les orelles avall, amb les potes tan cobertes de llana que amb prou feines se’ls veien.

Quanta, quanta guerra...

A les arrels

L’ombra agafa a les herbes, a les arrels, els esperits de la sang. Els vull veure. No pot ser.

Quanta, quanta guerra...

Cuc vermell

El cuc, vermell i lluent, no parava de cargolar-se. No el van deixar tranquil fins que no el van tenir ben esmicolat.

Quanta, quanta guerra...

La frescor de les flors

La meva àvia va morir molt vella, però morta, ben vestida, tenia tota la frescor de les flors, com si s’hagués adormit un dia de festa en tornar de missa.

Quanta, quanta guerra...

Crit d'ovella

Vaig alçar el cap, beee... beee... beee aquell crit d’ovella em va perdre. No em vaig poder estar d’anar a veure què passava.

Quanta, quanta guerra...

Rosa sedosa

La mestressa de la floristeria em va embolicar la rosa amb paper de plata i la va ruixar. Els ulls li canviaven de color i la pell de la seva cara era més sedosa que les fulles de la rosa que m’havia venut.

Quanta, quanta guerra...

Un cuc agafat

Dues nenes, mig amagades darrera d’un pou, es van posar a xisclar i es van acostar a l’arbre. La més grandeta portava un cuc agafat amb dos dits que es cargolava i descargolava sense parar; el va deixar a terra i totes dues van començar a burxar-lo amb branquillons.

Quanta, quanta guerra...

L'excusa de la begònia

Fins que no vaig poder més i vaig entrar a comprar-li una begònia per posar-la, vaig dir-li, a l’aparador principal. Haurà de regar-la sovint. Amb l’excusa de la begònia l’anava a veure de tant en tant. Em sembla que les fulles se li aprimen. Em sembla que la rego poc. 

Quanta, quanta guerra...

Colla de pardals

En baixar de l’arbre vaig espantar una colla de pardals que picaven molles de pa pels voltants de la taula.

Quanta, quanta guerra...