I forta com mai se’m va ficar al nas aquella olor antiga de rosa groga d’aquella mena de roses que no tenen olor com en tenen les roses vermelles, tot just olor de rosa fresca oberta de matinada costant-li molt i que acaba de guanyar a força de paciència i pot ensenyar-se, olor de rosa d’aquell roser de casa que s’enfilava fins al terrat.
Quanta, quanta guerra...
