I amb els cabells cenyits de trèvols i d’ortigues
coronaràs de flames subtilment enemigues
la juvenil follia dels amants innocents,
perduda i retrobada per la lenta camèlia
que abalteix els estels i exalta els mars lluents,
oh passatgera, en seda esquiva, dolça Ofèlia.
Agonia de llum
