dijous, 9 de juny del 2011

Pomeres

Un capvespre que es passejaven per sota de les pomeres, Valldaura sotragà una branca i caigué una pluja de flors. La Teresa estirà els braços amb les mans obertes i, mirant de ben a la vora una flor que li havia quedat al palmell, digué baixet: “Aquesta flor, tan petita, és meva”.
Mirall trencat