dilluns, 23 d’abril de 2012

Rosa sota del sol

Per les arrels de l’arbre s’haurà encabit el seu fantasma soca amunt fins a respirar altra vegada tots els vents de la rosa, rosa sota del sol la rosa tornarà a ser rosa, si no ho sabré jo més que ningú, creu-me, rosa quan la rosada, no, quan la claror de la rosada, no, quan encara la rosada nascuda de la nit humida, no, quan encara la rosada en els brins d’herba...
Quanta, quanta guerra...