dijous, 3 de maig de 2012

Adéu clavells

Després de fer una cinquantena de passos alguna cosa em va fer girar a mirar la casa. La lluna la tocava de ple. Dret al peu de l’entrada, amb mi a coll quan era petit, el meu pare em mirava. Era la primera nit que anava sol pels carrers que no eren el meu barri. Corria. Adéu clavells, adéu!
Quanta, quanta guerra...