divendres, 13 de juliol de 2012

Com dues òlibes

I, mirant-me com si fossin dues òlibes, dues nenes bessones, amb la cullera plena a mig camí de la boca s’aguantaven les ganes de riure com si fos molt divertit que jo anés brut i tingués el ventre més pla que un picador de tan buit que el portava.
Quanta, quanta guerra...