dimarts, 3 de juliol de 2012

Joncs i canyes

Quan estava somiant que era petit i encara no sabia caminar i que veia un tren aturat, molt llarg i voltat de boira... em van agafar la mà. Era una mà amiga. Una mà al mig d’un riu amb la vora guarnida de joncs i de canyes.
Quanta, quanta guerra...