El gat ja no estava a la vora de les serradures. Un bec picava una fusta. Picava i picava. Per la porta fugia l’olor de pomes i entrava celístia i olor de nit. Un bec picava una fusta. Picava i picava. Un bec picava una fusta... En baixar del taulell vaig ensopegar amb el caixó.
Quanta, quanta guerra...
