dimecres, 20 de març del 2013

On mor la violeta

Però no sap que tot el bosc sospira,
que de l’arrel fins al cimall, estira
la blanca sang dels arbres de la nit,

que l’herba creix on mor la violeta,
que de la vall a la muntanya espleta
ortiga tendra, romaní florit.
Agonia de llum