Mercè Rodoreda
dimecres, 20 de març del 2013
On mor la violeta
Però no sap que tot el bosc sospira,
que de l’arrel fins al cimall, estira
la blanca sang dels arbres de la nit,
que l’herba creix on mor la violeta,
que de la vall a la muntanya espleta
ortiga tendra, romaní florit.
Agonia de llum
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici