dijous, 7 de març de 2013

Tan ple d'ocells

L’arbre més vell de tots. Ella el mirava, tan ple d’ocells, i jo li girava la butaca perquè no el pugués veure. Vaig tapar la finestra: finestró tancat i pila de llenya al darrera. Perquè no pugués veure res.
Quanta, quanta guerra...