Tenia a tocar una branca del llorer. No feia gens d’olor i això que la pluja i el vent, pensà, n’haurien hagut d’excitar el perfum. Collí una fulla i l’estrenyé fort entre els dits. Es ficà la fulla masegada escot avall i s’olorà el palmell. Quina olor més bona…
Mirall trencat
