El sol madura la nespra
i m’omple la mà d’or fos.
Per què hem d’ésser només dos
a l’ombra del meu capvespre?
Agonia de llum
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbres. Mostrar tots els missatges
dissabte, 20 d’agost del 2016
dijous, 11 d’agost del 2016
Fulles tremoloses
La nit que vaig decidir anar al poble hi havia molta lluna. L’aire era ple d’olor i les fulles ja tremolaven a totes les branques. Hi vaig anar pel camí de les pedres, amb molt de compte, perquè les coses més petites em feien por.
La salamandra
dimecres, 27 de juliol del 2016
El tro i el salze
Un tro em va deixar clavada al mig del camí; després va fer un llampec i per entre les pedres vaig veure el salze.
La salamandra
divendres, 24 de maig del 2013
Pell d'or de llimones
Pell d’or de les llimones tardanament collides,
aspre perfum d’hivern, desvetllar misteriós
del meu cor derrotat entre flors abaltides.
Agonia de llum
dimarts, 21 de maig del 2013
L'alta palmera
Sobre l’alta palmera del meu jardí més trist
un núvol de records quietament s’atura,
dolçor d’ocells que tornen per un cel imprevist
on l’amarguesa és goig; al somni que perdura
Agonia de llum
diumenge, 12 de maig del 2013
Palmes sense ocells
Tota la nit sanglota i és negra l’agonia,
els cedres i les palmes s’han despoblat d’ocells,
a redós del seu fill s’agenolla Maria
-pel fil de sang que mulla l’èxtasi dels palmells.
Agonia de llum
dilluns, 6 de maig del 2013
Ulls color d'ametlló
Canta la noia sola al seu balcó,
canta els meus ulls més verds que l’ametlló
i canta la cançó de Magdalena,
la dels cabells daurats sobre l’esquena,
la que somnia somnis a balquena,
sola com una estrella al seu balcó.
Agonia de llum
diumenge, 5 de maig del 2013
Branca esqueixada
Una branca esqueixada decantant-se
besa el corrent nodrit del vostre fang;
en el sepulcre blau pintat de sang
anys i més anys el vostre cos descansa.
Agonia de llum
dimarts, 30 d’abril del 2013
Oblidar l'arbre
Oblida l’àngel, l’arbre, l’alta vela deserta
dels matins molls de llum, de les nits sense danys;
si el paradís ens llença, l’aspra terra és oferta
al vagareig dels nostres entremesclats afanys.
Agonia de llum
dijous, 25 d’abril del 2013
Salze vora la paret
Tenia la cara arran de terra i caminava amb les mans i amb els peus. Anava cap al salze, fregant la paret, però quan vaig arribar al cantell em vaig decantar una mica i d’un tros lluny vaig veure la meva casa que semblava una teia encesa.
La salamandra
divendres, 19 d’abril del 2013
Quatre arbres
Pujaven quatre arbres de fum i quan les flames van enfilar-se em va semblar que del pit de tota aquella gent sortia un gran respir de pau.
La salamandra
dimecres, 17 d’abril del 2013
Cap al salze
Em vaig acostar al pedrís, vaig travessar la casa per entre flames i brases, de pressa, cap al salze, cap als créixens, i quan vaig tornar a ser fora em vaig girar perquè volia veure com la teulada cremava.
La salamandra
dijous, 11 d’abril del 2013
Arbre de sang
S’apaga als ulls el teu esglai de viure
ofert, només, a la buidor del cel.
L’ardorós degotall de sang fidel
l’arbre de sang per la ferida lliura.
Agonia de llum
dissabte, 6 d’abril del 2013
Força d'arbres
Anàvem per la riba encara obscura,
tornava a veure el cel, la força dura
de terra, d’arbres i estelada ardent.
Agonia de llum
divendres, 15 de març del 2013
De color de castanya
Fins que una nit, quan ja havia tancat els porticons i apuntalava la porta, en van arribar set de color de castanya, tots de color de castanya i els la vaig donar per la nit. Aquí la teniu.
Quanta, quanta guerra...
dimecres, 6 de març del 2013
Brot extasiat
El poble és blanc perquè la lluna és blanca;
camins enllà el vent se’n va tot sol:
l’atura el cant punyent d’un rossinyol
i un brot extasiat en una branca.
Agonia de llum
divendres, 1 de març del 2013
Soca gruixuda
A la part del darrera, tocant a una altra finestra amb els porticons tancats, hi havia un arbre com no n’havia vist mai cap de tan alt ni que tingués la soca tan gruixuda.
Quanta, quanta guerra...
dimecres, 27 de febrer del 2013
Olor d'arbre
A entrada de vespre vaig arribar a la vora d’un bosc. Em va reprendre aquella olor d’arbre, em va ser un consol tenir per teulada branques i fulles.
Quanta, quanta guerra...
dilluns, 11 de febrer del 2013
Olor de terra fresca
No li agrada sentir aquesta olor de fulla neta i de terra fresca, i veure aquesta bona bestiassa aquí al davant? Ha de pensar que tot el que està relacionat amb els elefants m’interessa.
L’elefant
dissabte, 9 de febrer del 2013
Cabellera dels arbres
Neu pluja gebre. Que els ocells no fessin niu a les meves branques però sí que hi vinguessin a cantar. Amb la cabellera de les fulles escabellada per tots els vents...
Quanta, quanta guerra...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)