Dintre d’una trinxera (si n’hi havia! fondes com rastres de serps gegants) tres gossos en sentir-me van arrencar a córrer trinxera enllà amb la cua baixa menys un que em va plantar cara, sec i ronyós.
Els tiren a les fosses de més amunt i de vegades, no sempre, els cremen. No donen l’abast. Mentrestant els voltors s’engreixen. Sort que la guerra ja s’ha acabat.
El caminet que havia començat a seguir s’endinsava bosc endins entre herbes altes. Ja des d’una mica lluny vaig veure una finestra amb claror a dintre.
En el cantell de l’ala d’un avió, mig clavada a terra, voltada de barques i de fustes cremades, hi havia un rengle de corbs que s’espussaven les ales i el pit.
Tendes de campanya, trossos de lona de tendes de campanya esquinçats i enduts d’ací d’allà pel vent. Ponts bombardejats enduts pel riu, fustes encara arrapades a la riba, farigolars arrasats.
Tots els camins eren deserts, totes les cases destruïdes. Una matinada vaig ensopegar amb un gos mort: duia un tros de cartó penjat al coll amb les lletres que duia escrites mig esborrades per les pluges.
Cap al tard, asseguts davant de la casa de cara a una posta maduixa i safrà, em va tornar a dir que em quedés. M’agrades. M’agradaria que fossis fill meu.
Aviat es va aixecar el dia encara més de color de petxina que la lluna de la nit, davant els meus ulls que no es cansaven de mirar aquells desplegaments de tendresa.
En veure que no li contestava em va demanar que li expliqués la meva vida. Vols? Vaig trigar una estona a contestar-li, tot jo encantat amb aquells safrans i amb aquells maduixes.
El gat m’havia seguit i s’havia assegut vora un tou de serradures. Jo tenia el cap ple de coses, empastifat de coses. Em semblava que se m’havia girat el cervell.
La llar estava encesa, el gerro de llet fumava, tota la sala feia olor de cafè; la mel a dintre del pot, suc de flors en presó de vidre, va dir el pescador, esperava la cullera i, enforquillades entre ferros, dues llesques de pa s’anaven torrant.
No havia somiat que la lluna era blava, ni havia somiat que l’herba era humida... m’havia mullat els baixos dels pantalons. S’havien eixugat, però jo els havia sentit xops contra les cames...
No li agrada sentir aquesta olor de fulla neta i de terra fresca, i veure aquesta bona bestiassa aquí al davant? Ha de pensar que tot el que està relacionat amb els elefants m’interessa.
Els gossos menjaven al costat del portal i potser no em van empaitar perquè després de parlar aquella estona amb l’home-lluna ja em consideraven com de casa.
Neu pluja gebre. Que els ocells no fessin niu a les meves branques però sí que hi vinguessin a cantar. Amb la cabellera de les fulles escabellada per tots els vents...
Em van agafar pel clatell com si fos un gat i em van posar dret amb aigua fins al ventre. Em gronxava una mica per ajudar-me a no caure. Com si acabés de néixer, amb prou feines sabia caminar.
Estava fora de mi, hauria volgut no ser jo, ser a dalt en comptes de ser a baix, ser un arbre ben arrapat a la terra arrels endins branques enlaire amb un sol al damunt amb el blau al damunt i amb el viure furiós de les estrelles al damunt.
La cançó, la rosa... res no era de debò! Ni aquella remor d’aigua que cau d’una cascada com una cua de cavall ni les arestes de la paret de roca que s’ensorrava.
Sap qui va establir l’orde de l’elefant? Canut IV, que era rei de Dinamarca del segle dotzè. Veu? A vostè que probablement ell coneix menys que no pas a mi, se’l mira de reüll; és a dir, l’estudia. Si vostè no estigués assegut al meu costat, ja el tindria ran de reixa i amb la trompa estirada, mendicant les galetes.
I forta com mai se’m va ficar al nas aquella olor antiga de rosa groga d’aquella mena de roses que no tenen olor com en tenen les roses vermelles, tot just olor de rosa fresca oberta de matinada costant-li molt i que acaba de guanyar a força de paciència i pot ensenyar-se, olor de rosa d’aquell roser de casa que s’enfilava fins al terrat.
¿Qui em llepava la cara? Seguit, seguit una llengua m’anava passant per la galta... Em costava d’obrir els ulls. Tenia la cara del gat a tocar de la meva.