Tanca d'esbarzers

Vaig passar per la tanca d’esbarzers sense pensar gens perquè ho feia, com si algú m’anés dient fes això, fes allò; i vaig entrar per sota de la porta. La cendra de la llar encara era tèbia: m’hi vaig estirar una estona i després de córrer una mica pertot arreu em vaig ficar a sota del llit.

La salamandra

Brins d'herba

Vaig córrer pels créixens i em vaig aturar a la soca del salze. Les primeres fulles encara eren a dins dels brots, però els brots ja verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins d’herba em burxaven els ulls -i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt.

La salamandra

Glicines somrients

Si veia com l’infant: ploro avui les marcides

glicines que somreien al cim del meu portal.

Agonia de llum

Estrelles en llessamins

Queien albes estrelles en llessamins florides,

l’olivera d’argent era castell feudal...,

Agonia de llum

Calius de nard

Se t’apropen als llavis joves colzes com roses,

juxtaposats somriures en boques mig descloses,

súbits esclats de dents que afuen doblement

el desig excedit pel teu desig d’atreure,

dolços calius de nard concedits lentament

per atònits refusos que fingeixes no veure.

Agonia de llum

Desmai de sàndals

“El que ha fet les maresmes i els rius i aquest desmai

de sàndals i d’espigues i els coloms del teu pit,

en el ventre de seda et posarà l’esglai

d’un batec viu que pobli la teva verge nit.”

Agonia de llum

Arrossar

Com les ombres errant, un bleix de guerra

dels abraçats per l’aigua i per la terra

plana pels arrossars  i els tarongers.

Agonia de llum

Alba de glicines

Una alba d’heures negres i glicines

propaga l’or del ventre teu, Thamar.

En platja d’or el negre crit del mar

ja és un tumult d’escumes i gavines.

Agonia de llum

Bruc de bou

I una vella menuda, geperuda i esdentegada es va posar a riure i se’n va anar i al cap d’una estona va tornar amb dos cabassos plens de branquillons molt secs de bruc de bou i va dir als vells que els escampessin pels quatre costats de la foguera, i ella va ajudar-los, i aleshores el foc va agafar.

La salamandra

L'espiga de la terra

L’acerba mà, la mà de l’estimada,

i amb bandera de bales clivellada

la terra de l’espiga i l’ametller.

Agonia de llum

Carolina ombrosa

Aombra la carolina,

el gerani envernissat

i l’inefable combat

dels lliris de paperina.

Agonia de llum

Moc de gall

El moc de gall, com s’engalla!

quan a giravolts davalla

un xàfec de llessamins.

Agonia de llum

Feixos de bruc

Amb un tió encès vaig sortir a fora, vaig voltar la casa, els ulls em botien, panteixava, el vaig acostar a la llenya de la paret; dels feixos de bruc a l’acte es van alçar llengües de foc, tot crepitava.

Quanta, quanta guerra...

Gessamí a la cabellera

Es clava el gessamí en ta cabellera,

regira els brins, les fulles arrecera

el vent vivent que el canyissar destria.

Agonia de llum

Joncs de la llacuna

Un bleix suau la boca irada calma. 

En quin front deixa llum la trista lluna?

Estesa fins als joncs de la llacuna

ha clapejat d’argent tota la balma.

Agonia de llum

Damunt l'aloc

Un crit fendeix la nit de la bardissa,

el braç de nard damunt l’aloc reposa;

desvetlla el rossinyol i adorm la rosa

l’aura de maig i l’aigua escoladissa.

Agonia de llum

Heura ardent

Car tantes vides he viscut debades,

essent pertot, jo que no sóc enlloc:

arbre tot just que estreny a poc a poc

una heura ardent amb llargues abraçades.

Agonia de llum

Sota de tantes fulles

Dormiràs a fora. Ets jove i la nit no et farà cap mal. Et deixaré una flassada. No. Dues: una per posar a sota i una altra per posar a sobre. Ja veuràs que és bonic poder dormir sota de tantes fulles.

Quanta, quanta guerra...

Lilà desfet

Mira el lilà desfet i la ridorta

a l’ombra del capvespre: tristament,

gira les fulles, amb els dits, el vent

i xiula baix davant de cada porta.

Agonia de llum

Aigua de farigola

Cada dia li havia d’esprémer el pus i posar-li al damunt draps xopats amb aigua de farigola. Mentre la curava anava pensant que era meva...

Quanta, quanta guerra...