Miri, miri, ja surt! Quan el veig sortir del cau i que s’acosta amb aquesta gran calma... Veu com aixeca la trompa? Ve de dormir, i encara porta palla a l’esquena. Respira l’aire que la pluja ha netejat i, de passada, ens saluda...
Però m’agrada més el camaleó: un cop de llengua i ora pro nobis... Aquesta plugeta m’omple el cor de pau. Ahir, abans de ficar-me al llit, vaig treure el cap per la finestra.
Ella, sap?, és rodona com una carabasseta. Per camal almenys necessita el que tenen de cintura. I aquesta mida diu que és la més gran que té? Si semblen de nina.
A vostè, l’he vist altres vegades, tot passant, davant la gàbia dels serpentaris... El serpentari és una mena d’ocell que no m’agrada. Hi ha bèsties que fan coses molt estranyes.
Unes calces de senyora... Llarguetes. Amb una punta arrissada a baix que faci farbalà i una cinta passada abans del farbalà per tot de forats amb els dos caps lligats en un llaç carxofa. En té?
Mentre el gat se m’endormiscava a la falda se’m va posar a explicar la seva vida que tant se me’n donava que si tenia dues filles, que si feia anys que no les havia vistes.
La nit era tota de vidre carregada d’estrelles mortes amb una lluna al mig més blava que la neu glaçada en el cementiri del cel. Les herbes eren molles.
El gat ja no estava a la vora de les serradures. Un bec picava una fusta. Picava i picava. Per la porta fugia l’olor de pomes i entrava celístia i olor de nit. Un bec picava una fusta. Picava i picava. Un bec picava una fusta... En baixar del taulell vaig ensopegar amb el caixó.
El gat no em deixava. Em pujava als genolls, se m’enfilava a l’espatlla, em mossegava l’orella... ¿Què et passa, et trobes bé? El pescador xuclava la pipa i em mirava de dret als ulls.
Vam treballar fins a entrada de nit carregant primer i descarregant després. A l’hora de sopar tampoc no vaig poder empassar-me res. Una poma i gràcies.
Distret amb no sé què no em vaig adonar que havia pescat un peix fins que me’l va tirar per sobre. Fica’l al sarró. Em relliscava dels dits. Tenia la llengüeta rodona, molsuda, coberta de bava, curta. Quan va haver pescat mitja dotzena més de peixos, va plegar.
Em va acompanyar a la cuina i per una porta al costat de la que donava a fora vam entrar en un cobert atapeït d’eines, de llaunes de tota mena, de sacs de patates, de pomes escampades per terra.
Li va arrencar l’ham amb compte i el va tornar a l’aigua; com m’havia dit que feia l’Eva quan pescava un peix massa petit. El peix es va convertir en una ombra lleugera aigua endins. Dóna’m un cuc. No l’estrenyis massa. El va enganxar a l’ham i amb un cop de braç va tirar el fil tan lluny com va poder.
La casa era de fusta voltada d’arbres alts i vells. A dintre hi havia una sala gran amb un llit en un racó i a la dreta una llar encastada en una paret de pedra.
Em vaig asseure al seu costat en el moment que es tirava enrera cargolant una rodeta que hi havia al capdavall de la canya fins que va sortir de l’aigua un peixet enganxat a la punta per les ganyes que es bellugava furiós picant-se el musell amb la cua.