Xanguet de clavaguera

Aquella dona se’m va acostar més, em pegava i tot pegant-me em feia petons. Estàs ben atrapat. Em va preguntar com em deia tot picant-me el costat amb la punta del peu. Una altra vegada em tornaràs els petons, xanguet de clavaguera...

Quanta, quanta guerra...

Plantes de violeta

Jo tenia ganes de tocar-la, d’estirar-la damunt un llit de fulles verdes arrancades a plantes de violeta. Si la guerra, que dura tant, encara dura més, em tallaré els cabells, em vestiré de noi i me n’hi aniré.

Quanta, quanta guerra... 

A cavall d'un ruc

Va callar perquè a l’altra banda del riu, més enllà i més avall d’on jo l’havia vista amb la forca, passava un home a cavall d’un ruc, amb un fusell penjat a l’esquena. 

Quanta, quanta guerra... 

Atipar-se de móres

Estirats al sol ens vam atipar de móres. Em mirava. Tenia els ulls violeta esquitxats d’or com els d’aquella nena veïna del gat que la seva mare ens va fer guardar.

Quanta, quanta guerra...

Caçar perdius

Li hauria agradat ser un noi en comptes d’una noia. Caçava ocells amb mandró. Els peixos, si els pescava massa petits, els tornava al riu i li agradava fer-ho perquè era com si els donés la vida. Els conills i les perdius els caçava amb gos i amb escopeta.

Quanta, quanta guerra... 

Branquetes d'olivera

Era una cançó molt llarga i quan la van haver acabada els vells van dir que no podien encendre el foc, que jo no el deixava encendre, i aleshores el capellà es va acostar als nens amb una bacina plena d’aigua beneita i els va fer mullar les branquetes d’olivera i els les va fer tirar al meu damunt i aviat vaig estar coberta de branquetes d’olivera, totes amb la fulla tendra.

La salamandra

Gat-arcada de pont

Jo la mirava per la gatera, estirada a terra, i quan ja la tenia gairebé davant la porta, amb el vent, la santa i els pendons, el gat, espantat per les atxes i els cants, va voler entrar i així que em va veure va fer un gran marrameu amb l’esquena enlaire com l’arcada del pont.

La salamandra

Créixens

I pensava en l’estany, i en els créixens i en les branques primes del salze... L’hivern era fosc i pla i sense fulles; només amb gel i gebre i lluna glaçada.

La salamandra

Orelles de rata

Un altre dia vaig trobar un colom sense cap i amb el pit vermell de sang, i un altre, una ovella nascuda morta abans d’hora i dues orelles de rata. I quan van  acabar de penjar-me bèsties mortes a la porta van començar a tirar pedres.

La salamandra

Contra el salze

L’endemà, quan va venir, els arbres del turó ja eren negres però l’herba encara era tèbia de sol. Em va tornar a abraçar contra la soca del salze i em va posar la mà plana damunt els ulls.

La salamandra

Conill enxampat

Mireu quin conill que he enxampat! Era un home amb el cabell blanc, amb una onda que li tapava el front. Duia una escopeta penjada a l’espatlla, pantalons de vellut i botes cordades als costats amb tres sivelles.

Quanta, quanta guerra...

Cada clavell

Tenia els cabells del mateix ros clar que tenien els meus quan era petit; la cintura estreta, cada cuixa un respecte, com deia la meva mare dels clavells, cada clavell un respecte, tota ella un préssec madur.

Quanta, quanta guerra...

Com un peix

L’aigua a l’altra banda no era blava: era verda amb núvols que lliscaven pel damunt. Hauria volgut ser riu per sentir-me fort i m’hi vaig ficar. Nedava com un peix; ja no em sentia de la pallissa. 

Quanta, quanta guerra...

Estesa de canyes

A l’altra banda del riu hi havia una estesa de joncs i de canyes i entre els joncs i les canyes la vaig veure; més maca que la vida, dreta, nua, amb una forca a la mà. 

Quanta, quanta guerra...

Ovelles

Jo, va dir el que volia menjar costelles a la brasa, em faré pastor. ¿Pastor? Et passaràs el que et queda de vida menjant formatge. Mataré ovelles!

Quanta, quanta guerra...

Collir móres

Per terra havien quedat closques de formatge, tres o quatre rosegons de pa. M’ho vaig menjar tot de pressa. Vaig collir més móres. I de mica en mica vaig anar baixant cap al riu. 

Quanta, quanta guerra...

Sis cavalls

La veu que pujava del riu havia callat, la petita es deia Letícia com una besàvia del meu pare que havia estat molt rica: tenia dos cotxes, sis cavalls, camps de blat, una casa amb dotze habitacions i dotze xemeneies.

Quanta, quanta guerra...

En forma d'ametlla

Totes tres tenien els cabells molt llargs, els ulls embadocats, en forma d’ametlla.

Quanta, quanta guerra... 

Piuladissa d'ocells

A l’últim em vaig enfonsar en un son neguitós fins que em va despertar, junt amb la claror, una gran piuladissa d’ocells. N’hi havia un que tenia el ventre de color de taronja, d’altres el tenien verd. A l'última branca de l’arbre del penjat un pardal va començar a cridar. Semblava que s’hagués tornat boig.

Quanta, quanta guerra...

El camp de clavells

Potser perquè la claror, potser perquè el color del cel era el mateix que dormia damunt del camp de clavells, potser perquè... la gran es deia Laieta, la mitjana Lea...

Quanta, quanta guerra...

Com una serp

El dia que la Faustina em va deixar entrar a casa seva i em va deixar que li fes un petó darrera de l’orella, se’m va entortolligar com una serp.

Quanta, quanta guerra...

El pardal cridava

El pardal cridava sense parar. I no sé per què em vaig enrecordar de les meves germanes mortes.

Quanta, quanta guerra...

Grapats de móres

El pa que havia quedat en el sarró i grapats de móres que havia anat collint pels voltants van ser la meva menja d’aquell dia.

Quanta, quanta guerra...

Taverna del Papagai

A la taverna del Papagai vaig conèixer la Faustina. Va tossir i amb la veu que, si ja era rogallosa, a mesura que enraonava se n’hi anava fent més, i va ser com si l’Ernestina no hagués existit mai.

Quanta, quanta guerra...

Penjolls de raÏm verd

M’hauria menjat un bou amb banyes. Feia hores i hores que dintre meu només hi havia entrat aigua d’aquell riu que passava més avall i quatre penjolls de raïm verd.

Quanta, quanta guerra...

Pins, pinya i pinyons

Amb el braç endavant assenyalava cap a la banda d’on venien les canonades. Abans de perdre’s entre els pins va cridar: Torna a casa! Estona i més estona vaig pensar en aquell noi i en el seu crit. Però tenia gana i la gana em va distreure. D’un cop de pedra vaig esclafar la pinya. Els pinyons tenien mal gust i eren escarransits. 

Quanta, quanta guerra...

Les formigues en corrua

Una canonada va desfer el vol d’ocells. Les formigues s’anaven enduent l’escarabat. Una segona canonada va petar més lluny com si l’aire se l’hagués enduta. Dret i a punt de fugir, vaig veure passar per darrera d’unes quantes soques un noi que corria esperitat i no semblava de debò. 

Quanta, quanta guerra...

A la soca d'un pi

Assegut, amb l’esquena contra la soca d’un pi, vaig respirar ben endins unes quantes vegades. El terra estava cobert de pinassa però no podia mirar-la tranquil: la ferida del braç em feia mal i la bena s’havia tacat de sang.

Quanta, quanta guerra...

Adéu clavells

Després de fer una cinquantena de passos alguna cosa em va fer girar a mirar la casa. La lluna la tocava de ple. Dret al peu de l’entrada, amb mi a coll quan era petit, el meu pare em mirava. Era la primera nit que anava sol pels carrers que no eren el meu barri. Corria. Adéu clavells, adéu!

Quanta, quanta guerra... 

Arbres vells

Els carrers amb arbres vells a cada banda, de branques altes, totes a punt de tirar-se’m a sobre i endur-se’m enlaire eren el meu malson. A punta de dia tornava a la presó de casa meva.

Quanta, quanta guerra...

Entre les camèlies

Un vespre em va semblar que el veia mig amagat en el cobert de les camèlies. Era com jo. Vaig acostar-m’hi; entre les camèlies no hi havia ningú.

Quanta, quanta guerra...