A l’altra banda del riu hi havia una estesa de joncs i de canyes i entre els joncs i les canyes la vaig veure; més maca que la vida, dreta, nua, amb una forca a la mà.
Quanta, quanta guerra...
divendres, 18 de maig del 2012
dijous, 17 de maig del 2012
Ovelles
Jo, va dir el que volia menjar costelles a la brasa, em faré pastor. ¿Pastor? Et passaràs el que et queda de vida menjant formatge. Mataré ovelles!
Quanta, quanta guerra...
dimecres, 16 de maig del 2012
Collir móres
Per terra havien quedat closques de formatge, tres o quatre rosegons de pa. M’ho vaig menjar tot de pressa. Vaig collir més móres. I de mica en mica vaig anar baixant cap al riu.
Quanta, quanta guerra...
dimarts, 15 de maig del 2012
Sis cavalls
La veu que pujava del riu havia callat, la petita es deia Letícia com una besàvia del meu pare que havia estat molt rica: tenia dos cotxes, sis cavalls, camps de blat, una casa amb dotze habitacions i dotze xemeneies.
Quanta, quanta guerra...
dilluns, 14 de maig del 2012
En forma d'ametlla
Totes tres tenien els cabells molt llargs, els ulls embadocats, en forma d’ametlla.
Quanta, quanta guerra...
diumenge, 13 de maig del 2012
Piuladissa d'ocells
A l’últim em vaig enfonsar en un son neguitós fins que em va despertar, junt amb la claror, una gran piuladissa d’ocells. N’hi havia un que tenia el ventre de color de taronja, d’altres el tenien verd. A l'última branca de l’arbre del penjat un pardal va començar a cridar. Semblava que s’hagués tornat boig.
Quanta, quanta guerra...
dissabte, 12 de maig del 2012
El camp de clavells
Potser perquè la claror, potser perquè el color del cel era el mateix que dormia damunt del camp de clavells, potser perquè... la gran es deia Laieta, la mitjana Lea...
Quanta, quanta guerra...
divendres, 11 de maig del 2012
Com una serp
El dia que la Faustina em va deixar entrar a casa seva i em va deixar que li fes un petó darrera de l’orella, se’m va entortolligar com una serp.
Quanta, quanta guerra...
dijous, 10 de maig del 2012
El pardal cridava
El pardal cridava sense parar. I no sé per què em vaig enrecordar de les meves germanes mortes.
Quanta, quanta guerra...
dimecres, 9 de maig del 2012
Grapats de móres
El pa que havia quedat en el sarró i grapats de móres que havia anat collint pels voltants van ser la meva menja d’aquell dia.
Quanta, quanta guerra...
dimarts, 8 de maig del 2012
Taverna del Papagai
A la taverna del Papagai vaig conèixer la Faustina. Va tossir i amb la veu que, si ja era rogallosa, a mesura que enraonava se n’hi anava fent més, i va ser com si l’Ernestina no hagués existit mai.
Quanta, quanta guerra...
dilluns, 7 de maig del 2012
Penjolls de raÏm verd
M’hauria menjat un bou amb banyes. Feia hores i hores que dintre meu només hi havia entrat aigua d’aquell riu que passava més avall i quatre penjolls de raïm verd.
Quanta, quanta guerra...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)