Plantes de violeta

Jo tenia ganes de tocar-la, d’estirar-la damunt un llit de fulles verdes arrancades a plantes de violeta. Si la guerra, que dura tant, encara dura més, em tallaré els cabells, em vestiré de noi i me n’hi aniré.

Quanta, quanta guerra... 

A cavall d'un ruc

Va callar perquè a l’altra banda del riu, més enllà i més avall d’on jo l’havia vista amb la forca, passava un home a cavall d’un ruc, amb un fusell penjat a l’esquena. 

Quanta, quanta guerra... 

Atipar-se de móres

Estirats al sol ens vam atipar de móres. Em mirava. Tenia els ulls violeta esquitxats d’or com els d’aquella nena veïna del gat que la seva mare ens va fer guardar.

Quanta, quanta guerra...

Caçar perdius

Li hauria agradat ser un noi en comptes d’una noia. Caçava ocells amb mandró. Els peixos, si els pescava massa petits, els tornava al riu i li agradava fer-ho perquè era com si els donés la vida. Els conills i les perdius els caçava amb gos i amb escopeta.

Quanta, quanta guerra... 

Branquetes d'olivera

Era una cançó molt llarga i quan la van haver acabada els vells van dir que no podien encendre el foc, que jo no el deixava encendre, i aleshores el capellà es va acostar als nens amb una bacina plena d’aigua beneita i els va fer mullar les branquetes d’olivera i els les va fer tirar al meu damunt i aviat vaig estar coberta de branquetes d’olivera, totes amb la fulla tendra.

La salamandra

Gat-arcada de pont

Jo la mirava per la gatera, estirada a terra, i quan ja la tenia gairebé davant la porta, amb el vent, la santa i els pendons, el gat, espantat per les atxes i els cants, va voler entrar i així que em va veure va fer un gran marrameu amb l’esquena enlaire com l’arcada del pont.

La salamandra

Créixens

I pensava en l’estany, i en els créixens i en les branques primes del salze... L’hivern era fosc i pla i sense fulles; només amb gel i gebre i lluna glaçada.

La salamandra

Orelles de rata

Un altre dia vaig trobar un colom sense cap i amb el pit vermell de sang, i un altre, una ovella nascuda morta abans d’hora i dues orelles de rata. I quan van  acabar de penjar-me bèsties mortes a la porta van començar a tirar pedres.

La salamandra

Contra el salze

L’endemà, quan va venir, els arbres del turó ja eren negres però l’herba encara era tèbia de sol. Em va tornar a abraçar contra la soca del salze i em va posar la mà plana damunt els ulls.

La salamandra

Conill enxampat

Mireu quin conill que he enxampat! Era un home amb el cabell blanc, amb una onda que li tapava el front. Duia una escopeta penjada a l’espatlla, pantalons de vellut i botes cordades als costats amb tres sivelles.

Quanta, quanta guerra...

Cada clavell

Tenia els cabells del mateix ros clar que tenien els meus quan era petit; la cintura estreta, cada cuixa un respecte, com deia la meva mare dels clavells, cada clavell un respecte, tota ella un préssec madur.

Quanta, quanta guerra...

Com un peix

L’aigua a l’altra banda no era blava: era verda amb núvols que lliscaven pel damunt. Hauria volgut ser riu per sentir-me fort i m’hi vaig ficar. Nedava com un peix; ja no em sentia de la pallissa. 

Quanta, quanta guerra...