Ser una planta

Ja fa anys que no m’agrado. Em faig nosa. Tot em fa nosa començant pels cabells i acabant pels peus... i per aquesta taca del front. M’agradaria més ser una planta de les que broten i broten sense saber que viuen.

Quanta, quanta guerra...

Aixafar clavellines

A l’últim la processó entrava a casa meva sense mirar on posava els peus i aixafava totes les clavellines. Pensava: no saben el que fan. 

Quanta, quanta guerra...

Suc de cascalls

Se sentia olor de cafè. N’hi havia a dintre d’un pot i me’n vaig abocar un raig en una llauna buida que corria per allí a la vora. Com si aquell parell de glops de cafè haguessin estat suc de cascalls em vaig endormiscar de seguida.

Quanta, quanta guerra...

Flor de magraner

Abocada a una finestra, una noia amb els cabells mullats i una tovallola al voltant del coll ens mirava i va escopir, en el moment que una pagesa vestida de negre sortia de casa seva amb dos pollastres agafats per les potes que tenien les crestes vermelles i més arrissades que la flor del magraner.

Quanta, quanta guerra...

Bleda mig groga

Va deixar el cistell a terra, en va treure una fulla de bleda mig groga i me la va deixar als peus. Que lletja, va dir. Dret al seu davant vaig preguntar-li d’on havia tret aquelles bledes, ja que no es veia cap hort per allí al voltant, i per què anava camps a través tan sola i tan petita.

Quanta, quanta guerra...

Olor de garrofes

Les cases tenien les finestres petites i a totes les portes hi havia miretes barrades amb ferros. Les plantes, en els testos dels balcons, penjaven enfora verdes i florides de vermell. Tot feia pudor de fems i olor de garrofes.

Quanta, quanta guerra...

Pinyol de préssec

Jo encara tenia el pinyol de préssec a la boca i no sabia què fer-ne. Què menges? No li vaig contestar. Vaig agafar el pinyol amb dos dits, quan el que tenia eren ganes d’escupir-lo lluny, i el vaig llençar.

Quanta, quanta guerra... 

Gos de cua escapçada

Lligat a una anella amb una cadena llarga, tota ella rovell, un gos esquifit, amb la cua escapçada, es va posar a lladrar després d’haver estat una estona mirant-nos.

Quanta, quanta guerra...

Plantada com un pi

No sé per què, mentre aquella nena em mirava, vaig estar content de no anar estripat. Estava quieta, plantada davant meu com un pi, mirant-me amb ulls de persona gran i tafaners.

Quanta, quanta guerra...

Cistell de bledes

Una nena petita vestida de verd i de vermell, amb mitges de color de xocolata, carregada amb un cistell ple a vessar de bledes, se’m va aturar al davant mentre jo em passava una mà per la cara que s’anava cobrint de pèl moixí.

Quanta, quanta guerra...

Poll de rei

És un poll de rei! Els reis eren els polls. Vivien enganxats amb nosaltres, fent el mort quan estaven tips. En vaig veure volar un de la camisa d’en Ximeno a l’espatlla d’en Viadiu. Se’ns menjaven. Sempre a punt de fer servir la boca per xuclar sang. No tenen boca, tenen trompa!

Quanta, quanta guerra...

Carn de préssec

Tot mossegant la carn ensucrada i dura del préssec i sense mirar-me, em va dir: les coses importants són les que no ho semblen.

Quanta, quanta guerra...