Un bec picava

No podia ser. Jo no ho havia somiat que sortia a la nit, ni que un bec picava i picava una soca mentre anava cap a l’estany. Tot allò ho havia viscut.

Quanta, quanta guerra...

Olor de terra fresca

No li agrada sentir aquesta olor de fulla neta i de terra fresca, i veure aquesta bona bestiassa aquí al davant? Ha de pensar que tot el que està relacionat amb els elefants m’interessa.

L’elefant

Gossos de casa

Els gossos menjaven al costat del portal i potser no em van empaitar perquè després de parlar aquella estona amb l’home-lluna ja em consideraven com de casa.

Quanta, quanta guerra...

Cabellera dels arbres

Neu pluja gebre. Que els ocells no fessin niu a les meves branques però sí que hi vinguessin a cantar. Amb la cabellera de les fulles escabellada per tots els vents...

Quanta, quanta guerra...

Com si fos un gat

Em van agafar pel clatell com si fos un gat i em van posar dret amb aigua fins al ventre. Em gronxava una mica per ajudar-me a no caure. Com si acabés de néixer, amb prou feines sabia caminar.

Quanta, quanta guerra...

Arbres ben arrapats

Estava fora de mi, hauria volgut no ser jo, ser a dalt en comptes de ser a baix, ser un arbre ben arrapat a la terra arrels endins branques enlaire amb un sol al damunt amb el blau al damunt i amb el viure furiós de les estrelles al damunt.

Quanta, quanta guerra...

Daurats vedells

On són mos cups vessant de vins novells,

els meus estables amb daurats vedells,

parits amb lents bruels, de matinada?

Agonia de llum

Roses i cascada

La cançó, la rosa... res no era de debò! Ni aquella remor d’aigua que cau d’una cascada com una cua de cavall ni les arestes de la paret de roca que s’ensorrava.

Quanta, quanta guerra...

L'orde de l'elefant

Sap qui va establir l’orde de l’elefant? Canut IV, que era rei de Dinamarca del segle dotzè. Veu? A vostè que probablement ell coneix menys que no pas a mi, se’l mira de reüll; és a dir, l’estudia. Si vostè no estigués assegut al meu costat, ja el tindria ran de reixa i amb la trompa estirada, mendicant les galetes.

L’elefant

Olor antiga de rosa groga

I forta com mai se’m va ficar al nas aquella olor antiga de rosa groga d’aquella mena de roses que no tenen olor com en tenen les roses vermelles, tot just olor de rosa fresca oberta de matinada costant-li molt i que acaba de guanyar a força de paciència i pot ensenyar-se, olor de rosa d’aquell roser de casa que s’enfilava fins al terrat. 

Quanta, quanta guerra...

La cara del gat

¿Qui em llepava la cara? Seguit, seguit una llengua m’anava passant per la galta... Em costava d’obrir els ulls. Tenia la cara del gat a tocar de la meva.

Quanta, quanta guerra...

Amb els meus boscos

I m’he tancat aquí amb els meus boscos, amb les meves llunes, amb els meus rius i amb els meus llacs... i amb aquest gat que s’ha enamorat de tu.

Quanta, quanta guerra...