Sort amb un fons de cols

Com la mare de tots els homes. Eva, Eva, Eva... Jo li deia: Eva, quina sort que vaig tenir el dia que et vaig trobar més morta que viva a tocar de les cols. Quina sort més regrossa! I ella només pensava a fugir.

Quanta, quanta guerra...

Tan ple d'ocells

L’arbre més vell de tots. Ella el mirava, tan ple d’ocells, i jo li girava la butaca perquè no el pugués veure. Vaig tapar la finestra: finestró tancat i pila de llenya al darrera. Perquè no pugués veure res.

Quanta, quanta guerra...

Brot extasiat

El poble és blanc perquè la lluna és blanca;

camins enllà el vent se’n va tot sol:

l’atura el cant punyent d’un rossinyol

i un brot extasiat en una branca.

Agonia de llum

Cireres de pastor

N’hi havia de ploma blanca i negra, de pit roig, amb el pit roig de tant menjar cireres de pastor, de ploma verda com aigua estancada, de grisos amb la panxa blava, tots canta que canta i salta que salta i ella girada d’esquena perquè només em veiés a mi. A mi!

Quanta, quanta guerra...

Bellugadissa d'ocells

A dintre se sentia bellugadissa d’ocells. Una pila de llenya al costat d’una gàbia em va tallar el pas; més enllà hi havia un galliner.

Quanta, quanta guerra...

A tocar de les cols

Era maca, no es pot explicar com era de maca. Quan me la van descobrir... La vaig trobar desmaiada a la vora de l’hort, a tocar de les cols. Una bala li havia travessat una cuixa.

Quanta, quanta guerra...

Carronyaires

L’altra banda del riu era igual a la que havia deixat, amb els seus morts devorats pels ocells carronyaires. Vaig endinsar la barca ben endintre de la riba perquè l’aigua no se l’endugués.

Quanta, quanta guerra...

Soca gruixuda

A la part del darrera, tocant a una altra finestra amb els porticons tancats, hi havia un arbre com no n’havia vist mai cap de tan alt ni que tingués la soca tan gruixuda.

Quanta, quanta guerra...

Serps gegants

Dintre d’una trinxera (si n’hi havia! fondes com rastres de serps gegants) tres gossos en sentir-me van arrencar a córrer trinxera enllà amb la cua baixa menys un que em va plantar cara, sec i ronyós.

Quanta, quanta guerra...

Olor d'arbre

A entrada de vespre vaig arribar a la vora d’un bosc. Em va reprendre aquella olor d’arbre, em va ser un consol tenir per teulada branques i fulles.

Quanta, quanta guerra...

Voltors grassos

Els tiren a les fosses de més amunt i de vegades, no sempre, els cremen. No donen l’abast. Mentrestant els voltors s’engreixen. Sort que la guerra ja s’ha acabat.

Quanta, quanta guerra...

Herbes altes

El caminet que havia començat a seguir s’endinsava bosc endins entre herbes altes. Ja des d’una mica lluny vaig veure una finestra amb claror a dintre.

Quanta, quanta guerra...