L'ase del drapaire

Un dia que vaig contestar malament a la meva mare l’endemà mateix em va parlar per primera vegada del meu germà i quan entrava brut a casa, i xop d’haver desviat els reguerons, deia sense mirar-me: al teu germà li he fet raspallar l’ase del drapaire. Demà de matinada el teu germà m’ajudarà a carregar els clavells.

Quanta, quanta guerra...

Camp de clavells

La meva mare era de Sarrià i tenia un camp de clavells a cavall de Sarrià i de Sant Gervasi; a la vora de la via del tren de Sabadell. Jo l’ajudava en la feina de fer esqueixos, regar i collir.

Quanta, quanta guerra...

Com una tortuga

La companyia no el va despatxar però el va canviar de línia. Servia un tren atrotinat, calmós com una tortuga, que només feia viatges curts. 

Quanta, quanta guerra...

Al peu de l'avellaner

Aquella nit em vaig plantar. Després de fer un sot molt fondo al peu de l’avellaner, m’hi vaig ficar i em vaig cobrir de terra fins als genolls. Havia dut la regadora plena d’aigua i em vaig regar. Volia que em sortissin arrels: ser tot branques i fulles.

Quanta, quanta guerra...

L'esquena del gat

Corrents vaig anar a buscar el gat. L’hi vaig deixar a tocar i estava quiet. Mira el gat... mira... Li vaig fer passar una maneta per l’esquena del gat que tot d’una va voler fugir, li va saltar per sobre i li va esgarrinxar el pit.

Quanta, quanta guerra...

Dos rengles de clavellines

Al mig del camp, entre dos rengles de clavellines, damunt el regueró d’aigua, li vaig fer un llit de fulles de violeta verdes i rodones. I, amb por de trencar-la, la vaig deixar allí.

Quanta, quanta guerra... 

Com un cuc

Quan la vaig tenir com un cuc la vaig posar damunt d’una tovallola i la vaig arrossegar estirant la tovallola fins al començament del camp. La claror del sol va acabar de despertar-la.

Quanta, quanta guerra...

Rosa sota del sol

Per les arrels de l’arbre s’haurà encabit el seu fantasma soca amunt fins a respirar altra vegada tots els vents de la rosa, rosa sota del sol la rosa tornarà a ser rosa, si no ho sabré jo més que ningú, creu-me, rosa quan la rosada, no, quan la claror de la rosada, no, quan encara la rosada nascuda de la nit humida, no, quan encara la rosada en els brins d’herba...

Quanta, quanta guerra...

Gat lluny

La tarda d’aquell dissabte la meva mare em va dir que havia d’anar a parlar amb algú de la venda dels clavells i em va dir que havia de vigilar la nena de la veïna, que, sobretot, no se li acostés el gat.

Quanta, quanta guerra...

Ulls violeta

Tenia els ulls de color de violeta amb esquitxos d’or. Boig de sentir-me gran al costat d’ella tan petita, vaig anar a arrencar totes les violetes. Només havien de ser violeta els seus ulls.

Quanta, quanta guerra...

Lliri florit

Assenyala l’àngel anunciador. Amb el lliri florit davant de Maria, ros i amb tirabuixons com jo abans d’entrar al col·legi, amb les plomes de les ales, una llista blava, una llista vermella, l’àngel s’aguantava a mig aire.

Quanta, quanta guerra...

Com a un ocell

No sé perquè les nenes em feien ràbia, si algun dia en podia agafar una li cargolaria el coll com a un ocell. Prenien l’amor de les mares.

Quanta, quanta guerra...