Un bleix suau la boca irada calma.
En quin front deixa llum la trista lluna?
Estesa fins als joncs de la llacuna
ha clapejat d’argent tota la balma.
Agonia de llum
diumenge, 31 de març del 2013
dissabte, 30 de març del 2013
Esparvers
Ai lívida ciutat, estany de melangia
sobrevolat pel corb i els esparvers,
pietat per aquell que l’ampla via
i el seu país no reveurà mai més.
Agonia de llum
divendres, 29 de març del 2013
Roselles en flor
Hi ha un atònit repòs en les estrelles
quan floreix el teu ventre de roselles,
l’amor en una bàrbara agonia.
Agonia de llum
dijous, 28 de març del 2013
Damunt l'aloc
Un crit fendeix la nit de la bardissa,
el braç de nard damunt l’aloc reposa;
desvetlla el rossinyol i adorm la rosa
l’aura de maig i l’aigua escoladissa.
Agonia de llum
dimecres, 27 de març del 2013
Tan de color de violeta
M’hauria agradat veure-li una llàgrima, almenys una, en aquells ulls tan de color de violeta. I no. Mai. Ja no va tornar. No me la van tornar. Me la vaig trobar l’endemà a punta de dia, nua sota dels arbres amb una branca clavada allà on neix la vida.
Quanta, quanta guerra...
dimarts, 26 de març del 2013
Rosa tendra
Ara el ponent no fa la rosa tendra.
Enyor, enyor, damunt de tanta cendra
podré trobar-hi el que ja no és en mi?
Agonia de llum
dilluns, 25 de març del 2013
diumenge, 24 de març del 2013
Secreta flor
Encar viuré, entre les boires presa,
secreta flor en l’aire dolç suspesa,
i l’alba miraré de fit a fit.
Agonia de llum
dissabte, 23 de març del 2013
Heura ardent
Car tantes vides he viscut debades,
essent pertot, jo que no sóc enlloc:
arbre tot just que estreny a poc a poc
una heura ardent amb llargues abraçades.
Agonia de llum
divendres, 22 de març del 2013
Sota de tantes fulles
Dormiràs a fora. Ets jove i la nit no et farà cap mal. Et deixaré una flassada. No. Dues: una per posar a sota i una altra per posar a sobre. Ja veuràs que és bonic poder dormir sota de tantes fulles.
Quanta, quanta guerra...
dijous, 21 de març del 2013
Com un ocell ferit
Em giraré només una vegada,
de tants estius, de tants estels cansada,
per deixar el branc com un ocell ferit.
Agonia de llum
dimecres, 20 de març del 2013
On mor la violeta
Però no sap que tot el bosc sospira,
que de l’arrel fins al cimall, estira
la blanca sang dels arbres de la nit,
que l’herba creix on mor la violeta,
que de la vall a la muntanya espleta
ortiga tendra, romaní florit.
Agonia de llum
Subscriure's a:
Missatges (Atom)