diumenge, 29 de gener de 2012

Pomera de flors vives

Quan hi vaig ser a prop vaig estirar el braç: les flors, sense que fes un alè d’aire, es gronxaven, sospiraven, eren vives, eren de debò. Abans de poder-ne tocar una, la pomera, les flors i una servidora, tot es va enfonsar.
Una carta