dijous, 26 de gener de 2012

Pomera i seda

La pomera era allí, clavada a l’aigua tibant i llisa, i m’hi vaig anar acostant, acostant... A les plantes dels peus hi tenia seda. L’aigua era de seda. I la pomera m’esperava i era com si digués, vine, vine... 
Una carta