Ànecs i cignes

Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. 

El gelat rosa

Lilàs blancs

El dia que es va casar, a l’altar hi havia lilàs blancs, com si fossin lilàs d’un altre món: d’un món de morts. Tenia por. I li vingueren ganes de fugir.

El mirall

Un quadre de Manet il·lustra, excepcionalment, el post d’avui.

Plàtan

Recordava que, cap a la meitat, entre Molina i el baixador de Gràcia, hi havia un jardí amb un plàtan molt vell plantat ran de reixa, amb tot el fullatge decantat al carrer. Sentir passar el vent per entre les branques d’aquell arbre, al costat d’aquella noia, seria inoblidable.

Carnaval

Flor de saüquer

I les gardènies floreixen per Sant Joan... No hi fa res, només em dol pels pantalons. Si almenys pogués saber el nom d’aquestes flors...-tornà a olorar la flor i la hi féu olorar a ell-. De què fan olor? No et recorda res aquesta mena d’olor? Una olor que gairebé no ho és de tan feble, però em recorda vagament l’olor de les flors de saüquer... Veus? Sense pensar-hi he trobat de què feien olor. I si fossin begònies?

Carnaval

Til·ler

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible.

El gelat rosa

Ocell grisenc

Per entre les ballestes veié un ocell a l’ampit de la finestra, gros com un merlot, d’un color grisenc. “Nervis, massa nervis”, pensà. L’ocell posà el cap sota l’ala i de tant en tant el treia i amb el bec resseguia una ploma. “Liquida paràsits, com jo.” Amb la punta dels dits picà la persiana i l’ocell fugí amb un gran avalot d’ales.

Un home sol

Magnòlia

Una mica d’aire li portava, encara, atenuat per la distància, una mica de perfum de magnòlia amb una carícia lleugera, com de dits enfebrats.

El mirall

Geranis

Al jardí la seva jove devia haver tancat la reixa amb clau i ja devia regar els geranis sota la finestra del menjador, com cada tarda. Després regaria els crisantems que ja començaven a tenir els brots alts.

El mirall

Heures

El jardí era gran, inculte: les herbes, altes i espesses, l’envaïen tot; els arbres eren frondosos. Una tanca de fusta coberta d’heures voltava el jardí i aïllava la casa, que semblava protegida per tot aquell món vegetal. Al costat, separat del jardí per una riera, s’estenia un bosc.

Un home sol

Lilàs morats

...sota dels gerros plens de lilàs hi havia tot d’estrelles morades, tot de flors petites que havien caigut. Roger es vestia.

El mirall

Magnolier

S’aturà al mig de la plaça sota d’un magnolier. Hi havia senyores assegudes a l’ombra: feien mitja o enraonaven plàcidament, mentre les criatures corrien i cridaven. De les magnòlies obertes, voltades d’abelles, li arribava una olor àcida.

El mirall

Oca blanca

A la caixa del cim, barrejada amb gallines, una oca blanca, oriental, amb el bec d’un groc esclatant i els ulls negres com agulles de picar, estirava un coll llarguíssim. 

Gallines de Guinea