Per entre les ballestes veié un ocell a l’ampit de la finestra, gros com un merlot, d’un color grisenc. “Nervis, massa nervis”, pensà. L’ocell posà el cap sota l’ala i de tant en tant el treia i amb el bec resseguia una ploma. “Liquida paràsits, com jo.” Amb la punta dels dits picà la persiana i l’ocell fugí amb un gran avalot d’ales.
Un home sol
