Vostè no pot imaginar com distreu. Estàs darrere d’una mata, quiet, esperant... L’ocell passa, fa un giravolt, va, ve, va, ve... sembla que es vulgui posar damunt d’una branca, torna a volar perquè ha sentit cruixir un branquilló i quan menys t’ho penses, clic!, ja s’ha aturat. El tens allí, com una boleta de llana... perquè el metge em va dir, caci ocells, distregui’s... el tens allí i, a poc a poc, sense respirar, encares l’escopeta, apuntes, dispares... i l’ocell es llença content cel amunt o bosc endins...
Record de Caux
