I quan vaig deixar de mirar aquell bé de Déu de dia que començava, vaig veure el meu marit a dalt de tot de la figuera com un ocellot, i vaig pensar: Està fent el boig, tan amunt... La branca va fer crec! i el meu marit, el cistell i unes quantes figues, tot per terra.
Una carta
