Gemecs ofegats com si les nines rabioses de no poder estar soles, se m’acostessin amb la boca plena de males paraules i mossegant-se la llengua per no deixar-les sortir, corredisses brusques, ran de paret, de puntetes... un crit de gall escanyat a mig aire, d’un gall que semblava que estigués en un racó de la sala sota tres gruixos de manta...
La sala de les nines
