Vinguin a veure les roses. Tinc els rosers ensofrats, perquè hi ha com una passa de pugó. Mirin el color de rosa de la carolina. I les poncelles; sembla que l'aire s'enretiri per no fer-les obrir de pressa. I el groc d'aquesta altra, la Talismà. I el vermell de sang de la Holanda, que quan es bada del tot perd força i es torna vermell de color de tomàquet... I, ¿veuen?, aquestes són les roses molsa. Totes les tiges de molsa espessa...
Jardí vora el mar
