La vaig veure com feia la bugada, com em ficava al llit feta una mel de paraules dolces i m’explicava que les bestioles de ploma eren àngels disfressats de becada o de perdiu però que s’havien de matar com els coloms per poder-los menjar... i menjant, menjant, tornar-nos àngels amb les ales, hala, hala, i feia moure una mà amunt i avall.
Quanta, quanta guerra...
