Mercè Rodoreda

dilluns, 11 de juliol del 2011

Moreres

Hi ha un camí vorejat de moreres amb les fulles generoses d’un verd cristal·lí.

Viatges i flors

Publicat per Mariàngela Vilallonga

Etiquetes de comentaris: arbres

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Translate

Etiquetes

arbres (142)
bestioles (276)
flors (162)
plantes (157)

Arxiu del blog

► 2016 (12)
- ► de setembre (1)
- ► d’agost (9)
- ► de juliol (2)

► 2013 (145)
- ► de maig (25)
- ► d’abril (30)
- ► de març (31)
- ► de febrer (28)
- ► de gener (31)

► 2012 (366)
- ► de desembre (31)
- ► de novembre (30)
- ► d’octubre (31)
- ► de setembre (30)
- ► d’agost (31)
- ► de juliol (31)
- ► de juny (30)
- ► de maig (31)
- ► d’abril (30)
- ► de març (31)
- ► de febrer (29)
- ► de gener (31)

▼ 2011 (214)
- ► de desembre (31)
- ► de novembre (30)
- ► d’octubre (28)
- ► de setembre (30)
- ► d’agost (31)
- ▼ de juliol (31)
  - Jonquilles
  - Rosa de Jericó
  - Gat
  - Violetes pàl·lides
  - Nimfees
  - Sargantana
  - Lilàs
  - Tórtora
  - Glicines
  - Aranyó
  - Auró
  - Lluernes
  - Llessamí del rei Pere
  - Pebrers
  - Pins
  - Suro
  - Arbre de l'amor
  - Romaní
  - Fruiters
  - Àlbers
  - Moreres
  - Mimoses
  - Gats
  - Acàcies
  - Cargol
  - Fonolls
  - Vidalba
  - Cuc de seda
  - Llessamí
  - Buguenvíl·lees
  - Caputxina
- ► de juny (30)
- ► de maig (3)

Entrades més llegides del mes

Vares de Jessè

Hi havia planters, plantes menudes a punt de créixer, arrenglerades fent ratlles rectes tirades amb cordill, i vam anar fins a la meitat del...
Rosa de Jericó

Fins que molt a poc a poc el nen va començar a xuclar el biberó, el pit se’m va curar i la mare d’en Quimet va venir a buscar la rosa de Jer...
Jonquilles

E m va dir que ella havia plantat jonquilles, tres dotzenes de jonquilles, i que cada dematí així que es llevava anava a mirar com anaven cr...
La nespra

El sol madura la nespra i m’omple la mà d’or fos. Per què hem d’ésser només dos a l’ombra del meu capvespre? Agonia de llum
Escarabat

Ran de peus una corrua de formigues arrossegava un escarabat de panxa enlaire: bellugava les potes sense poder arrapar-les enlloc. Em va cau...
Camèlia

Les camèlies vivien a una banda del reixat; a l’altra banda hi havia la buguenvíl·lea. Les tenia dintre de bótes plenes de terra de castanye...
Clavells de moro

Damunt de préssecs i de pomes, hi havia un pom petit de clavellets moros lila, amb una corona en el cor de les fulles, de color de gra de ma...
Els rossinyols

Oh tu, que daures la llosa i atures el vent quan vols i fas plorar els rossinyols quan tot en el bosc reposa Agonia de llum
Merlot

Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a ...
Ratapinyada

Una rata-pinyada li va passar arran de cara i va anar-se’n per entre els ferros del reixat. -Matem-la! Que renegui! Aloma va veure dos noiet...

Seguidors

Mariàngela Vilallonga. Tema Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.