Fulleta de menta

Quan ja eztava a punt de tirar-loz un roc ze’m van acoztar i em van dir que era molt bufona, totz alhora, però que anava una mica mazza ezcabellada, i el que havia dit que zemblava una merenga duia una fulleta a la mà per jugar i me la va clavar alz cabellz.

Zerafina

Acàziez

Jo em pazzejava per zota de les acàziez i zento que diuen: “Quina merenga!” Em giro i veig unz quantz jovez que feien broma.

Zerafina 

Ezpiguez

Zi tinc promèz? Ara no, però n’he tingut doz. El primer ez deia Miqueló. Era roz com lez ezpiguez i ez va morir a l’Àfrica. El vaig conèixer a la vora de la font. 

Zerafina

Lez gallinez

Que quina vida feia al poble? Zí, miri, era baztant pezat. Cuidar-me de la caza i lez gallinez i ajudar la mama a pujar elz meuz zet germanetz...

Zerafina 

Campanetez

Zi ze’m queda, a l’eztiu li pozaré bé el jardí, i a la paret de l’acabament, perquè no ez vegi tan pelada, hi plantaré campanetez i una carabazzera. Li agrada, a voztè, menjar una bona zopa de carabazza? A mi zí, però zempre em fa zinglot...

Zerafina 

Totez lez bèztiez

M’ha explicat per on havia de pazzar per anar a Zant Gervazi i, preguntant, preguntant, entre tots plegatz m’han enviat al parque. He vizt totez lez bèztiez: elz tigrez, elz elefantz, lez cotorrez i lez monez.

Zerafina

Roses mig badades

Mentre dormíem havia ventat i havia plogut. Les roses mig badades devien haver arreplegat pols i la pluja en comptes de rentar-les les havia empastifat.

La sala de les nines

Eixam d'abelles

I, sobretot, una bonior espessa, amb alts i baixos, que em feia pensar que potser m’havia adormit al costat d’un eixam d’abelles -tot contingut amb penes i treballs, a punt d’esclatar. 

La sala de les nines

Entre lez florz

Dezpréz he zortit a la Rambla i m’he pazzejat per entre lez florz i els zenyorz que pazzaven em deien cozez. Un que duia baztó m’ha convidat a beure una zerveza.

Zerafina

Crit de gall

Gemecs ofegats com si les nines rabioses de no poder estar soles, se m’acostessin amb la boca plena de males paraules i mossegant-se la llengua per no deixar-les sortir, corredisses brusques, ran de paret, de puntetes... un crit de gall escanyat a mig aire, d’un gall que semblava que estigués en un racó de la sala sota tres gruixos de manta... 

La sala de les nines 

Roses blanques

A la matinada l’escala estava apuntalada sota la finestra i sense fer cap comentari vam baixar al jardí, que era ple de roses blanques mal obertes, amb les primeres fulles de la poncella cargolades i voltades d’un viu rovell com de verí... 

La sala de les nines

Formiguer

Vam passar la nit a la sala de les nines. Una nit que no s’acabava mai. Abans d’adormir-me se’m van adormir les cames i quan les movia era com si les tingués dintre un formiguer.

La sala de les nines

Flor de la lluna

I es va acostar a la que tenia més a prop i va dir: “Miri la flor de la lluna com se li adorm al damunt”. Però jo vaig anar cap a la porta, vaig treure el tauló i quan estava mirant el pany per veure si el podia arrencar vaig sentir que em deia: “No ho faci”.

La sala de les nines

Flors d'aigua

I sense esperar que jo li contestés es va aixecar amb molt de compte, com si portés en braços un ram de flors de cristall o d’aigua que a cada passa es pogués trencar o escampar, i va ficar la nina a la vitrina.

La sala de les nines

Poms de flors de taronger

Llavors em va fer seure al davant de tres nines altes, les senyoretes, totes tres vestides igual: de seda flonja amb farbalans de blonda a la faldilla i llaços de seda vori i poms de flors de taronger embolicats pels farbalans i un pom de flor de taronger al mig del pit.

La sala de les nines

Flors de carbassa

Em va ensenyar uns quants dibuixos acolorits que havia fet ell mateix i que representaven les senyoretes vestides amb vels flotants, verds i de color de carbassa, i em va dir que el verd eren les fulles i el carbassa les flors

La sala de les nines 

Cirera

Duien una diadema acabada per un robí de la grandària d’una cirera. I braçalets. La del mig, per braçalet, tenia a cada puny una cinta negra fent llaç.

La sala de les nines 

Nit de gessamins

Una nit d’aquelles de gessamins i de lluna enrabiada entre niguls que preparen pluja, el jove Bearn em va venir a cercar en persona i em va dir que com que em tenia per un bon home i coneixia la meva santa paciència, em volia mostrar les nines.

La sala de les nines

Elefant

Van passar més anys i el jove Bearn va viatjar per l’estranger, única manera de fer-se una cultura de debò, deia la seva mare, que ja anava sempre vestida de seda fosca a l’estiu i de vellut de color de pell d’elefant a l’hivern.

La sala de les nines

Baladres

Sens incórrer en pecat de desvergonya em pens que tot el que en ell s’explica li agradarà i el distraurà un xic i el traurà per una estona de la melangia que li ha deixat, malgrat el temps que ja hi ha entremig, el jardí salvatge del palau Bearn, amb les dàlies i els baladres, els rosers de tres florides l’any, la darrera molt trista, els xiprers cansats d’estirar-se i estirar-se, els verds massa verds i aquell sol massa sol i el rossec de tantes llunes passejat d’una banda a l’altra de l’illa, emmetzinant l’aigua i la terra i tota la sal de les onades d’aquesta Mediterrània, paner de sirenes, que parla sense parar des de tanta escuma blanca i pel musell de tants i tants peixos empresonats.

La sala de les nines

Herbes

No tornaré a casa. Em quedaré a viure aquí fins que el vent m’assequi. Hi ha herbes que viuen aquí dalt fins que el vent les asseca. N’hi ha algunes que el vent desarrela i s’enduu.

La gallina

Flors al banc

Un bon tros més enllà em vaig asseure en un banc, hi vaig deixar les flors vigilant que no em veiessin, i me’n vaig tornar cap a casa. Què me’n diu?

Record de Caux

Formigues de llauna

Les llaunes de sardines eren les caixes dels morts: les omplia d’aigua fins al mig, caçava formigues i les anava tirant a dintre. Havia començat el cementiri només amb una llauna i de mica en mica es va anar fent gran.

La gallina

Pedra amb líquens

I la pedra donava pedra. Tothom ho deia. La pedra enganxada a la muntanya tenia tres colors una mica morts: gris, groc i mangra. De la banda d’on vénen els crits del gos s’acosta un núvol amb tot un cantell esquinçat, que sembla fet de plomes.

La gallina

Fulles

Viu davant de casa meva. Què li sembla? Com dues fulles que el vent ajunta i separa, ajunta i separa... Viu davant mateix de casa meva... bé, davant mateix no, però molt a la vora, veu?

Record de Caux

Flors

Com m’he de vestir? Solemne. D’una manera solemne. Sap?, de jaqué. Hi vaig anar de jaqué i amb pantalons ratllats. Vaig comprar un ram de flors...

Record de Caux

Heures de color de sang

Caux, Montreux..., el castell de Chillon a tocar, les heures de color de sang -perquè era la tardor, una tardor calenta que ho daurava tot a poc a poc, amb una santa calma-.

Record de Caux

Flors dels Alps

Quan vaig entrar a la botigueta vaig pensar que les paraules no em sortirien de la boca... Em vaig quedar dret, esperant. Hi havia unes campanetes de vidres, cap per avall, amb flors dels Alps a dintre-. Molt bonic.

Record de Caux

Àligues

L’hotel a dalt de la muntanya, amb la teulada tocant el cel, com un niu d’àligues, l’ombra de Byron... Shelley... i tot el que aquests noms arrosseguen.

Record de Caux