L’endemà, així que vaig tornar del col·legi, vaig anar a fer-li l’amistat i, mig d’amagat, cap a la galeria! I el ramat trigava i trigava, i quan vaig sentir els lladrucs del gos vaig agafar la taula i la vaig acostar als vidres i vaig posar una butaca damunt la taula, i amb penes i treballs, una cadira daurada al damunt de la butaca. I quan va sortir el primer be el vaig mirar pel vidre blau, i després pel lliri, i després per les fulles verdes, i els bens anaven passant i jo anava mirant-los, canviant de color, d’una banda a l’altra, i n’hi havia de vermells que no tenien el mateix vermell, els uns més forts i els altres més esblaimats, i a l’últim em vaig enfilar i els bens de darrera de tot eren grocs...
Un ramat de bens de tots colors
