Quan anava a agafar els rems em van venir ganes de reposar una mica: amb els ulls tancats i el cap enlaire, la brisa i les petites remors d’insectes -feia un moment, aturada al cantell de la barca hi havia una abella com un glop d’or- em feien mig endevinar el lent giravoltar de totes les coses, la terra i l’aigua, l’illa de blat i roques i arbres aguantada per onades de llum i de nit.
El riu i la barca
