Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors. N’hi havia de blancs i de blaus que pujaven fent columna, un sí, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a banda i banda n’hi havia de verds i vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd.
Un ramat de bens de tots colors
